Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > I dels residus, què se’n fa?
 

I dels residus, què se’n fa?

I dels residus, què se'n fa?
Habitualment dipositem els residus domèstics al contenidor corresponent sense ser conscients del llarg viatge que faran les nostres deixalles. Cal reciclar, però prèviament és molt important reduir la producció de residus i reutilitzar tot allò que es pugui. Cal tenir en compte que el reciclatge és un procés que implica un consum energètic, tot i que, si més no, ens evita l’enviament del residu a l’abocador, així com la despesa de noves matèries primeres per elaborar més productes per seguir consumint.

Els residus i tipus de tractaments

gestió dels residus

La gestió de residus és el procediment que ens permet aprofitar els recursos que hi contenen. La manera de fer-ho, lògicament, es troba en funció del tipus de residu. En general els residus es classifiquen com a :

  • Residus inerts: aquells que un cop dipositats en un abocador no experimenten canvis físics, químics o biològics significatius.
  • Residus assimilables a urbans: equiparables a les deixalles domèstiques, en molts casos fermentables: matèria orgànica, plàstics, cartró, fusta, vidre...també s’inclouen aquí els fangs de depuradora.
  • Residus especials: materials sòlids, líquids o gasosos destinats a l’abocament i que contenen substàncies que representen risc per a la salut humana, els recursos naturals i/o per al medi ambient.

En el tractament de residus s’apliquen una sèrie de tècniques per poder reutilitzar-los, reciclar-los, recuperar-ne energia o bé abocar-los en un dipòsit controlat. Per tant, hi ha dos grans tipus de tractaments:

  • Tractaments de recuperació i transformació: permeten re-introduir els materials al cicle de producció i consum, ja sigui per reutilització o per reciclatge i compostatge.
  • Tractaments finalistes: pretenen eliminar els rebutjos de planta de la manera més segura possible. Els residus rebutjats es poden tractar de maneres diferents, però totes elles amb importants inconvenients mediambientals, per tant s’han d’evitar tot el possible: en abocadors o dipòsits controlats, on són compactats amb maquinari pesant (els abocadors no controlats estan prohibits a la Unió Europea); en plantes de tractament física-químiques, on es redueix la seva toxicitat i es preparen per a operacions de tractament posteriors, o també es poden sotmetre a incineració, procés d’oxidació total dels seus elements combustibles.


Agència de Residus de Catalunya. Tipus de residu.

Gestió dels residus municipals

Tractament dels residus
Planta de compostatge

Els ens locals són els encarregats de la gestió de residus domèstics, comercials i institucionals dels seus municipis i de definir el model de recollida més adequat considerant les característiques pròpies del municipi o agrupació municipal.

La recollida selectiva i la fracció resta
Hi ha diferents formes de segregar els residus i de sistemes de recollida segons les característiques i preferències de cada municipi. Els residus s’agrupen en fraccions: orgànica, envàs lleuger, envàs vidre, paper i cartró, resta, piles i acumuladors, medicaments, deixalleria/punt verd i especial.

La fracció resta dels residus municipals la formen aquells residus que no tenen cap valor i no s'aprofiten, per tant, hauríem de reduir-la cada vegada més fins a ser la part més petita i insignificant generada a casa. El contenidor de la fracció resta ha de ser la nostra darrera opció. Si totes les recollides segregades es fessin correctament, es calcula que aquesta fracció només constituiria al voltant d’un 17% dels residus municipals.

Però actualment aquesta fracció encara conté molts materials que es podrien reciclar si es recollissin a la fracció corresponent: entre un 30% i un 40% de matèria orgànica, entre un 20% i un 30% de paper, un 18% de plàstics i metalls i un 4% de vidre. I per això aquesta fracció es tracta en plantes específiques per recuperar-ne els materials aprofitables que encara conté.

Si no tens clar que n’has de fer d’un residu consulta-ho al web Residu, on vas?

Perquè reciclar bé?

Preguntes freqüents

Tractament després de la recollida selectiva
Les fraccions dels diferents contenidors es porten a diferents tipus de plantes de tractament de residus:

Plantes de triatge, on arriben els envasos lleugers que procedeixen dels contenidors grocs (bosses i envasos de plàstic, brics, llaunes d’alumini i ferro, etc.). S’hi classifiquen els envasos segons els tipus de materials que els componen per tal de reciclar-los per separat a la planta de tractament corresponent.

Plantes de compostatge, on es tracten els residus orgànics que, per l’acció de microorganismes, es descomponen i es transformen en compost, adob natural que aporta nutrients per al creixement dels vegetals. A les plantes de compostatge es porten els residus orgànics generats a les llars i els comerços de la ciutat i les restes de poda i jardineria del municipi.

Eco-parcs, on es recull matèria orgànica, restes de jardineria i la fracció de rebuig (escombraries que no han estat separades selectivament). Amb la matèria orgànica de bona qualitat es fa compost.
La matèria orgànica de mala qualitat (barrejada amb restes d’escombraries no separades selectivament) se sotmet a un procés de metanització, i se n’obté biogàs (CH4), que es transforma en electricitat mitjançant un procés de combustió semblant al de les centrals tèrmiques. Aquesta energia es consumeix al mateix eco-parc o es distribueix a la xarxa elèctrica.

Les restes d’escombraries domèstiques barrejades se sotmeten a un procés de triatge per separar-ne els materials recuperables (vidre, paper, envasos, etc.). El rebuig que es genera en tots els processos que tenen lloc a l’eco-parc es compacta i s’embala per portar-lo finalment a l’abocador.


Vídeos d’instal·lacions de gestió de residus

Gestió dels residus industrials

Gestió dels residus industrials
Residus industrials

Les indústries tenen l’obligació de gestionar els residus que generen de manera controlada. Els han de lliurar ja separats a un gestor autoritzat que els pugui tractar, amb dos objectius: evitar la contaminació i recuperar materials que es puguin aprofitar a través del reciclatge.

L’Agència de Residus de Catalunya intervé en el procés de tractament dels residus industrials que fa tant el productor, com el transportista i el gestor dels residus. En primer lloc es tracta de recuperar el material i produir energia, després fer un tractament físic-químic i en darrer lloc incinerar o dipositar en un abocador (que sempre ha de ser la darrera solució).

Algunes indústries opten per un altre sistema: exportar els residus. Els compacten i els envien en contenidors a d’altres països.

La Xina ja no vol més escombraries
Durant molts anys una gran part dels residus industrials que generen les fàbriques dels països més desenvolupats s’han enviat a països en procés d’industrialització, sobretot a la Xina, a causa de la seva gran demanda de matèries primeres. Però el gran augment de províncies abocador i la degradació de les condicions de vida dels seus habitants ha portat les autoritats xineses a prohibir la importació de més d’un centenar de grups de residus, inclosos els elèctrics i electrònics o els de plàstic, cartró i tèxtil. S’estima que això pot representar més de la meitat del total de residus industrials que es generen al món.

Les borses de subproductes
En els darrers anys ha sorgit una iniciativa interessant per recuperar materials industrials: les borses de subproductes, per posar en contacte productors de residus i empreses que necessiten matèries primeres similars als materials dels residus. Perquè un residu es pugui gestionar com a subproducte cal que l’administració, l’Agència de Residus de Catalunya en el cas de Catalunya, el qualifiqui com a tal.

Agència de residus de Catalunya. Els subproductes

les tres erres ecològiques

Filosofia residu zero i consum
Residus domèstics

En general tenim molt clar el reciclatge com a principal eina en la gestió dels residus, però no podem oblidar ni la reducció ni la reutilització, el que es coneix com la regla de les 3R. Abans de reciclar, hem de reduir i reutilitzar. S’ha de reduir sempre que sigui possible, especialment el consum de productes no renovables com el paper i el plàstic, evitar els envasos i els embolcalls innecessaris, així com els productes d’un sol ús.

D’altra banda, reutilitzar evita haver de tractar el residu, ja sigui depositant-lo en un abocador, incinerant-lo o fent una despesa energètica en el seu reciclatge. I, en darrer terme, aquells residus que no es puguin reutilitzar caldrà reciclar-los. Cal tenir en compte que el reciclatge és un procés que implica un consum energètic, tot i que si més no evita haver de donar al residu un tractament finalista, així com la despesa de noves matèries primeres per elaborar els productes que consumim.

Filosofia residu zero i consum
Ja hem vist la complexitat que suposa tractar els residus, el consum d’energia que necessita i que els tractaments finalistes comporten greus perjudicis per al medi ambient i la salut, sense oblidar que la generació excessiva de deixalles acaba repercutint en les condicions de vida de persones de països receptors de residus. La reducció dels residus és fonamental.

A Catalunya, generem uns 500 kg de residus domèstics per persona i any. Per sort cada cop hi ha més persones per a les quals no generar residus s’ha convertit en un objectiu que fa que els seus hàbits de consum vagin canviant progressivament: prescindir de les borses de plàstic; no consumir productes que no es puguin reciclar (fracció resta); recuperar o reutilitzar roba o sabates (darrerament han augmentat molt els residus tèxtils amb l’expansió de grans empreses de roba low cost); comprar a granel; donar una segona vida als objectes vells; comprar productes de segona mà .... i molt important, rebutjar els objectes d’un sol ús.

Bàsicament l’augment dels residus a les nostres societats té a veure amb l’augment al mercat del menjar envasat. Les persones que practiquen la filosofia residu zero s’avancen a la necessària gestió global d’aquest malbaratament de materials.

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable


Data d'actualització: 25.01.2018