Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Un impressionant retorn de les ...
 
Dijous, 11 d'octubre de 2018

Un impressionant retorn de les coses

Des de l’11 d’octubre i fins al 23 de novembre, pots visitar l’exposició “Un impressionant retorn de les coses”, on es presenten cinc dels projectes seleccionats el passat mes de desembre en la convocatòria Art Jove. L’exposició roman oberta de dilluns a divendres de 10 a 19h. a la Sala d’Art Jove del carrer Calàbria, 147, de Barcelona.


Un impressionant retorn de les coses

Exposició
En tot cicle hi ha un continu retorn de les coses, que apareixen i desapareixen per poder ser reconegudes i valorades; quelcom que no és causa només d’un ordre necessari. Ara bé, si en el què ens envolta hi ha una certa mecànica del reconeixement, aleshores quins drets té un cicle natural? Cal procurar garanties per al patrimoni immaterial? Tenen drets els morts? I les mortes?

Les obres d’Alejandro Cabrera i Carlotta Napolitano, Helena Freiría, Irene Gil i David Tena, Núria Inés Hernández, i Albert Tarrats, aborden maneres en què les coses són tornades al present, sobre com les diferents formes de paisatge –natural, social, cultural– prenen de nou la paraula a partir de les anomalies i les carències. Intensificar una relació amb els objectes i la matèria, malgrat fer-ho a partir d’un moment d’absència o d’oblit, ha de permetre el reconeixement mutu entre els elements i qui els transita.

A Colòmbia, el riu Atrato ha estat recentment declarat un subjecte amb drets. Aquesta és una fita que inaugura un nou espai d’atenció sobre les coses: les situa en un procés viu en què llurs hàbits i accions mostren el seu caràcter cíclic, i en el qual és possible definir i redefinir els nostres béns comuns. En aquesta exposició, una perspectiva similar ha portat als artistes a subratllar la importància del què és temporal, gràcies a la interacció i a la imatge en moviment. La mirada audiovisual esdevé un acte de testimoniatge, però també de cura. Un intent d’unir contemplació i acció, en una reivindicació del que hi ha, del que hi hagué i del que hi haurà. 

Projectes

Alejandro Cabrera i Carlotta Napolitano

2km al sur. Km150: Sant Salvador de la Vedella. 22’

Alejandro Cabrera i Carlotta Napolitano ens transporten amb aquest treball a Sant Salvador de la Vedella, el desaparegut poble del Berguedà que va quedar submergit en construir-se l'embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974. L'únic element que encara es conserva de l’antic poble és el monestir benedictí i la corresponent església, construïda el segle XII. El testimoni d’en César articula el film documental en base al seu compromís amb l’entorn, tot fent palesa la degradació de l’edifici monacal. Alhora s’alerta sobre les alteracions sofertes, en un emplaçament on l’abandonament posa a prova el què és recuperable i què definitivament s’ha perdut.  

Helena Freiría

La esposa de José Losada

Les làpides dels cementiris de Tintores (Orense), revelen l’absència dels noms propis de moltes de les dones que hi són enterrades. A les inscripcions de les tombes matrimonials s’hi pot llegir el nom i cognoms del marit, que solen anar acompanyats del complement “y esposa”. Helena Freiría ha iniciat, així, una investigació per esbrinar fins a quin punt aquesta exclusió, gairebé automàtica, forma part de la consciencia col·lectiva de la població que l’empara, o bé si és simptomàtic d’una trencadissa entre el tot i les seves parts. La instal·lació audiovisual que resulta d’aquesta investigació crea un vincle entre la comunitat i el paisatge que corre paral·lel a la fràgil connexió entre el símptoma i la consciència. Pot ser la mort un moment per a un darrer reconeixement?


Irene Gil i David Tena

Aiguallum

Allà on els Pirineus toquen el mar, existeix una pràctica que és a punt de desaparèixer. Aiguallum és un projecte documental que pren com a punt de partida un dels últims vaixells del Cap de Creus que es dedica a l’encesa, un tipus de pesca que atrau el peix tot ajudant-se d’una font de llum. El metratge fa una aproximació meditativa, gairebé narcòtica, a l’experiència que viuen els pescadors durant les nits de vetlla que passen a la barca: la coreografia de moviments entrellaçats, els ritmes lumínics, el binomi que formen la natura i la màquina, el paisatge humà. Es dilueixen així també els límits entre l’observació i l’abstracció, entre visió i no-visió.


Núria Inés Hernández


Canción para Consuelo

La biografia indeterminada de Consuelo, una antiga veïna del Raval, porta a l’artista a investigar sobre la seva persona. Però de tan connectada com està amb el seu entorn, el coneixement sobre la seva vida suposarà a Núria Inés avançar en el coneixement d’aquest barri. Una carta d’amor que li van dedicar a Consuelo serveix de punt de partida per realitzar un relat gràfic amb què es mapeja el seu context i, així, entendre-la. A mig camí entre el treball documental i l’aventura gràfica, una deriva a peu pel Raval servirà per reviure aquesta investigació que fa referència tant a l’individu com al lloc. Diaris, mapes i dibuixos que s’estenen i que sumen com els versos de la carta, en una experiència que indaga sobre qüestions com són l’alteritat i la construcció d’estereotips.


Albert Tarrats


X-Ocells i hivern als Urals: un cas d’a-sincronia fenològica

En àrees forestals molt fredes com les dels Urals, l’escorça dels arbres rebenta quan hi ha una baixada de temperatura sobtada. Aquest fenomen provoca uns sons potents que es converteixen en un gran concert de la natura. Per mitjà de la fenologia i l’observació de les migracions de les aus es pot predir quan arribarà l’hivern. Albert Tarrats crea un dispositiu format per potenciòmetres i aparells sònics que permetran a l’espectador reproduir les piulades dels ocells. Aquests sons, seguint certs patrons combinats, activen una percussió estrident que imita aquella reacció natural de l’hivern als Urals. El projecte es basa en una reflexió a l’entorn de la intervenció humana en l’ecologia, tot posant en joc nocions com són l’animisme i l’hiperobjecte.

"Un impressionant retorn de les coses" és una proposta de l’equip de mediació de Sala d’Art Jove 2018, format per Carolina Jiménez i Jordi Vernis.