Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Amors en la distància

Amors en la distància
Autora: Marcela Palma
Fins no fa pas gaire les raons per les quals els joves marxaven a l’estranger un temps podien ser per fer un Erasmus, un curs d’idiomes o per treballar a l’estiu. Les circumstàncies actuals estan empenyent molts joves a sortir fora del seu país per poder trobar una feina estable i mirar el futur amb optimisme. Però aquesta decisió pot tenir efectes de llarga durada i una incidència directa en les relacions amoroses de molts joves i els seus plans de futur com a parella

Les noves tecnologies, grans aliades
Aparentment, amb les noves tecnologies tot són avantatges que permeten continuar la comunicació i la relació amb la persona amb qui mantenim una relació amorosa: xarxes socials, xats, Skype, correu electrònic, etc. Sempre i quan no fallin, és clar.

Només cal remuntar-nos als anys 60/70 (quan també es va produir un moviment migratori important de persones de l’Estat espanyol cap a altres països a la recerca de feina) per veure com eren de precaris els sistemes que tenien per mantenir viva la flama amorosa: conferències telefòniques caríssimes que s’havien de restringir al màxim, correu postal que trigava molt en arribar.... i para de comptar.

Relacions a distància, prova de maduresa
Per molt que ens venguin la moto que amb les noves tecnologies no hi ha distàncies ni horaris i que la relació es pot mantenir en temps real, les relacions a distància presenten molts inconvenients.

Et conformaràs amb veure i parlar amb la persona estimada només a través d’una pantalla? I la conciliació horària en cas que us separi un continent? Estàs preparat/da per a una relació amb jetlag?
Pot arribar un moment en que sentis símptomes de “desnutrició afectiva”, que res del món virtual podrà substituïr la proximitat física d’un petó, d’una carícia, d’una abraçada. Adonar-te que valen més 20 minuts de realitat presencial que 2.000 hores de companyia virtual.

A nivell personal però, aquest tipus de relació també pot ser una prova de maduresa per les dues parts. Superar diversos estats d’ànim, moments en que sentis que la distància interior pot ser igual o més gran que la distància geogràfica. Aturar-te un moment a pensar en conceptes com compromís o llibertat. Experiències que a la llarga et faran més fort/a.

Com portar una relació a distància
Malauradament, no hi ha un manual per poder “sobreviure” amb èxit a aquest tipus de relació afectiva. Cada parella haurà de fer-se’n un a mida, pactant unes pautes de relació, de comunicació i, sobretot, una gran dosi de confiança mútua.

Si la distància geogràfica no és abismal és recomanable mantenir algunes trobades presencials. Aquests tipus de trobades van molt bé per mantenir la il·lusió i les forces per continuar endavant.

I tu, què en penses? Has tingut alguna relació amorosa a distància? Mantindries una relació d’aquest tipus? Qui penses que hi perd més, la persona que se’n va o qui es queda? Entra al nostre mur de Facebook  o al Twitter  i explica’ns què en penses.

Data d'actualització: 06.08.2014