Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Esports
 

Jocs Olímpics, estat de setge?

ituqueenpenses_londres2012_p
Vaixells, avions, helicòpters, míssils als terrats, és la guerra?... no, són els Jocs Olímpics.

Potser éreu massa petits o potser encara no havíeu nascut, per això no vau poder gaudir dels Jocs Olímpics Barcelona 1992. Els i les que vam tenir la sort de viure aquells Jocs anomenats “els millors de l’Era Moderna” (almenys fins aquell moment), encara recordem amb certa nostàlgia el meravellós ambient que es respirava a una ciutat més oberta que mai al món, amb gent de tot arreu omplint els carrers de bon rotllo, alegria i festa. Les mesures de seguretat hi eren ben presents, l’amenaça terrorista també, però alguna cosa ha canviat...

Al 2001 neix un nou escenari
Des dels atemptats als Estats Units de 2001 res no és el mateix. Una mena de psicosi global ha envaït les nostres vides davant una amenaça terrorista cada cop més imprevisible, cada cop més propera. I els Jocs Olímpics, com un dels esdeveniments més mediàtics a nivell internacional, són un objectiu clar.

Jocs en quarantena
Producte d’aquesta psicosi i de la por causada de vegades per l'amenaça terrorista o, de vegades, per una situació social convulsa, les ciutats seu d'uns Jocs Olímpics es converteixen en ciutats en quarantena. Aquesta situació es repeteix també amb motiu dels Jocs Paralímpics.

Policia, exèrcit, seguretat privada i voluntaris vetllen per la seguretat dels ciutadans i dels visitants. Per terra, mar, aire i rius aquestes ciutats es blinden amb un desplegament de maquinària bèl·lica descomunal, amb mesures molt polèmiques com els míssils terra-aire situats a diversos llocs de la ciutat. També s’especula amb d’altres mitjans que semblen sortits d’una pel·lícula de ciència ficció, ens referim als “Drons".

Totes aquestes mesures més pròpies d’un moment previ al començament d’una guerra que dels valors que inspiren el moviment olímpic tenen un alt cost pressupostat que pot augmentar amb el pas dels anys.

“Valors” no tan Olímpics
Hi ha moltes altres restriccions i incomoditats que la ciutadania i els i les visitants han de patir i que no tenen res a veure amb la seguretat.

En alguns jocs, els patrocinadors oficials ham imposat restriccions que impedeixen la presència o la utilització de cap altra marca no patrocinadora en una zona d’exclusió d’un quilòmetre i durant 35 dies, al voltant de les instal·lacions olímpiques. És a dir, han existit problemes per accedir-hi quan es vestia una samarreta o es portava algun tipus de menjar aliè a les marques patrocinadores.

Algunes restriccions apunten directament els usuaris de les noves tecnologies, ja que es limita de forma dràstica la mida dels dispositius amb càmera que es podran entrar a les instal·lacions esportives i es prohibeix la publicació de les fotos fetes en els actes esportius a les xarxes socials i a Internet en general. Les càmeres rèflex digitals o les del tipus “bridge” tenen molt difícil l’entrada a les instal·lacions olímpiques a causa de la seva mida.

Dilemes sense resoldre
Han perdut els Jocs Olímpics part del seu esperit i la seva essència per un interès comercial i econòmic desmesurats? Són comprensibles les extremes mesures de seguretat? La pèrdua de drets i llibertats per raons de seguretat estan justificades? Les mesures de seguretat són prou discretes per evitar viure els Jocs sota un clima de psicosi? Es poden posar tanques al camp en un món tan globalitzat com l’actual? Tornarem alguna vegada a gaudir de l’atmosfera màgica de Barcelona 92 en un Jocs Olímpics? Un món sense tanta tensió és possible? En qualsevol cas, feu l’esport i no la guerra.

Data d'actualització: 13.07.2012