Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Salut
 

Salut mental i joves

No seria estrany que algun dia un amic, una companya de feina, algú de la teva família o tu mateix/a tingués un problema de salut mental. L’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris, el TDAH o el TEA són exemples comuns que afecten molts joves a Catalunya. L’estigma, la discriminació, l’aïllament són les conseqüències més comuns amb què s’han d’enfrontar els i les joves que pateixen problemes de salut mental.

Què és un trastorn de salut mental?

Què és un trastorn de salut mental?
Llicència CC0 1.0 - tumisu (Pixabay)

La Federació Salut Mental Catalunya defineix trastorn de salut mental com “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu”.

Cal tenir en compte que la malaltia mental:

- No significa menor capacitat intel·lectual
- No és sempre irreversible
- No és mortal
- No és contagiosa
- No és sempre hereditària
- No és una culpa ni un càstig
- No és sempre permanent en la vida de l’individu una vegada adquirida

Les malalties mentals que poden afectar la població s’agrupen en diferents tipus de trastorns:

- Trastorns mentals severs: com la depressió, el trastorn bipolar o l'esquizofrènia.
- Trastorn per dèficit d'atenció (TDAH), amb símptomes com un alt nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l'edat del desenvolupament...
- Trastorns de l'espectre autista (TEA), amb alteracions en la interacció social, alteracions qualitatives de la comunicació i alteracions dels interessos, activitats i conductes.
- Trastorns de comportament (TC): comportaments antisocials que poden entrar en conflicte amb les normes i les regles adequades per a l'edat.
- Trastorns de la conducta alimentària (TCA), que es caracteritzen per una sèrie de comportaments patològics davant la ingesta alimentària amb una obsessió pel control de pes.

 

Què és l’estigma?

Què és l’estigma?
Llicència CC0 1.0 - 3dman_eu (Pixabay)

L’associació Obertament, que lluita contra l’estigma en salut mental a Catalunya, ho defineix com l’atribució de qualitats negatives i despectives a un col·lectiu de persones, que passen a ser vistes, pensades i tractades amb prejudicis i manca d’informació. Sovint, l’estigma deriva del desconeixement al voltant dels trastorns mentals.

Poc fiables, impredictibles, poc capaces d’assumir responsabilitats, febles, agressives, incapaces de treballar i de prendre decisions... amb aquests qualificatius es descriuen sovint les persones amb trastorns de salut mental, estereotips que no s’ajusten a la realitat però que tenen una clara influència en les actituds i els comportaments que els altres tenen cap als afectats.

L’estigma i, com a conseqüència, la discriminació obstaculitza la recuperació i el benestar per poder tenir una vida plena i normalitzada.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que aquesta realitat augmenta entre els menors de 18 anys i els joves que ho pateixen només troben una solució per enfrontar-se al problema: l’ocultació, que no fa més que agreujar el problema. Moltes vegades els serveis mèdics no arriben o arriben tard precisament per aquesta causa.

 

Les dades són molt preocupants

Les dades són molt preocupants
Llicència CC0 1.0 - Pexels (Pixabay)

Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.

Obertament ha publicat algunes dades que fan palesa la necessitat d’abordar el problema de la discriminació habitual de les persones amb malalties mentals: gairebé un 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental diuen que han patit discriminació per part del professorat, i prop d’un 30% manifesten haver patit la discriminació dels companys d’estudi. Per por a ser vistes o tractades de manera diferent, més de la meitat de les persones afectades decideixen ocultar-ho a docents i alumnes. És per això, que és fonamental tractar el tema a les aules i treballar la prevenció i la detecció.

Una de les dades més preocupants és la del suïcidi juvenil. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha recollit dades prou alarmants sobre la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys: el suïcidi. El 2014 es van produir a Catalunya 526 suïcidis a Catalunya, dels quals 78 van ser joves d’entre 15 i 34 anys (el 14% del total), això vol dir que es produeix un suïcidi juvenil cada cinc dies. Cal afegir que més d’un 20% de les visites del jovent al metge són per ansietat o depressió, factors estretament lligats amb el suïcidi.

 

Iniciatives de prevenció i acompanyament

Iniciatives de prevenció i acompanyament
Llicència CC0 1.0 - DanielReche (Pixabay)

Per lluitar contra l’aïllament social, l’exclusió, la invisibilitat, la incomprensió, la ignorància, el rebuig, la discriminació, l’autolimitació, els prejudicis o la banalització de les malalties mentals hi ha diverses iniciatives que tenen com a punt de partida la prevenció i que també donen eines i acompanyament a joves amb problemes de salut mental.

  • What’s up! Com vas de salut mental? (Obertament)  

    Fet en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, aquest projecte de sensibilització dota de materials, recursos i experiències per abordar l’estigma i la discriminació als instituts. El projecte consta de diferents unitats didàctiques dins del currículum de les matèries de 3r d’ESO. La darrera d’aquestes unitats se centra en una intervenció a l’aula en primera persona d’un activista que explica la seva història de vida.

  • XarXaJoves (Federació de Salut Mental de Catalunya)  

    Projecte pilot d’acompanyament integral a joves de 16 a 25 anys amb problemes de salut mental que s’inicia amb tres experiències a tres clubs socials de Lleida, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. L’objectiu és facilitar la recuperació dels joves participants a través de la seva participació social a tots els àmbits de la vida. La iniciativa té una durada inicial de dos anys i, si l’avaluació demostra la seva eficàcia, l’objectiu serà incloure-la a la cartera de serveis de la Generalitat de Catalunya.

  • Caminem junts  

    Associació formada per un grup de joves que en algun moment de la seva vida han passat per un centre de salut mental i que en el moment de sortir-ne s’han trobat amb dificultats i mancances. Mitjançant acompanyament virtual o presencial, xerrades i tallers a centres educatius i activitats o sortides periòdiques ofereixen les seves experiències donant suport a nens i joves que es troben hospitalitzats per facilitar la seva adaptació social. De la mateixa manera, també volen conscienciar la societat de la dificultat i dels esforços d’adaptació d’aquests nens i joves, i de les conseqüències de la discriminació i els estigmes.

  • Activa’t per la salut mental (Federació de Salut Mental de Catalunya)  

    Projecte que pretén aconseguir que persones amb problemes de salut mental, o risc de patir-ne, i els seus familiars, puguin esdevenir agents de salut, actius en el seu propi procés de recuperació, i millorar així la seva qualitat de vida.

  • #AssociativaMent (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya)  

    Recursos per treballar la salut mental des de l'associacionisme juvenil i el dia a dia de les persones joves.

 

Històries de salut mental en primera persona

Històries de salut mental en primera persona
Llicència CC0 1.0 - marcisim (Pixabay)

Les històries en primera persona ajuden a entendre el dia a dia que viuen les persones que pateixen trastorns de salut mental. N’hem recollit alguns del portal d’Obertament a mode de conclusió per reflexionar sobre el tema. Et podria passar a tu.

“Em sento discriminada amb qui veu l'ansietat com un problema de caràcter i debilitat, i no com una malaltia qualsevol que es supera i et fa fort.” – Elisenda, 24 anys

“He patit dos trastorns de salut mental, un amb divuit any i l'altre amb vint-i-quatre. Res m'ha impedit portar una vida plena, treballar i viure amb normalitat.” - Mario, 25 anys

“Em sento discriminada quan persones de diferents àmbits com poden ser metges del CAP o companys d'universitat només veuen en mi una persona amb problemes de salut mental en comptes d'una persona tractada i amb ganes de viure la seva vida sense que la considerin una persona no vàlida per a la societat.” - Leyre, 23 anys

“Les meves amigues em van dir que jo no havia tingut i no tenia un trastorn alimentari perquè em vestia amb pantalons estrets, i que no calia que m'inventés això o que fes altres coses que no em farien més cas.” – Alba

"Qualsevol comentari o suggeriment el sentia com un atac intolerable cap a la meva persona i estava constantment trist i a la defensiva. Els atacs d'ansietat es van fer quelcom freqüent i sovint havia que deixar el que estava fent i anar-me’n a un lloc tranquil per a recuperar-me. Fins que un dia vaig aconseguir per fi anar al CAP de la meva localitat i demanar hora amb la psicòloga i el psiquiatra. Vaig entendre que tenia una ansietat considerable i depressió." - Ferran, 26 anys

“No ens agrada la gent que està trista, no ens agrada la gent que pateix, ens fa sentir molt malament. Només ens agrada la gent alegre. Portem fatal enfrontar-nos al dolor dels altres.” - Georgina, 20 anys

“Als 14 anys em van hospitalitzar per un intent de suïcidi. Quan vaig tornar a l’institut tothom parlava de mi. I els que em parlaven a la cara em van dir que el suïcidi era de covards o de gent egoista. Aquests comentaris i els xiuxiuejos de tot l’institut em van fer mal. Fins i tot una professora no em va deixar anar a una sortida que es feia al Cottolengo amb la classe perquè feia poc de la meva hospitalització.” – Andrea

 
 
Data d'actualització: 02.02.2018