Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Salut  > Sexualitat
 

Ser asexual

Asexualitat
Autora: Iris Laguna
Afortunadament en una societat amb una mentalitat cada cop més oberta, l’orientació sexual de les persones no acostuma a ser motiu de discriminació o rebuig. Encara trobem excepcions com el cas de Rússia i molt camí per recórrer, però el col·lectiu homosexual continua lluitant per aconseguir viure i conviure amb total normalitat. Hi ha però un col·lectiu del què no acostumem a sentir parlar i que està començant a sortir de l’armari. Ens referim a les persones asexuals.

Què és l’asexualitat?
És una orientació per la qual una persona no sent cap atracció ni desig sexual per altra persona sigui quin sigui el gènere amb què s'identifiqui. Encara que és un col·lectiu poc conegut, hi ha cada cop més persones que s'identifiquen. Es pot saber més a la AVENwiki o nous articles en mitjans de comunicació.

No totes les persones asexuals són iguals
Els/les asexuals romàntics/ques no renuncien a la vida en parella i a l’amor, l’atracció ve donada per altres virtuts de les persones (intel·ligència, simpatia, tarannà, etc.) no pel sexe. Eventualment, les persones asexuals poden buscar altres persones de l'espectre asexual per crear relacions afectives, donat que pot ser més fàcil la comprensió mutua en les relacions sexuals. Les persones asexuals aromàntiques, a més a més, viuen relacions sentimentals de manera lleugerament diferent a com les acostumen a viure altres persones.

Cal evitar confondre l'asexualitat (manca d'atracció sexual) amb coses diferents, com poden ser períodes de baix desig sexual. I és que les persones asexuals poden sentir un desig sexual elevat, però aquest no acostuma a estar dirigit cap a cap persona. El celibat no es considera asexualitat atès que és una decisió voluntària, no és un sentiment.

Casos que no tenen res a veure amb l'asexualitat: el cas japonès
De vegades, es troben casos que poden arribar a fer pensar a persones sense la informació suficient, que es troba davant d’asexualitat. Un d’aquests és el cas japonès. I és que hi ha preocupació al Japó pel resultat d’una enquesta realitzada per l’Associació Japonesa d’Educació Sexual sobre els hàbits sexuals de les universitàries, i també pels estudis de l’Institut Nacional de Població i Investigació de la Seguretat Social japonesa que mostren un altíssim índex de virginitat entre les universitàries o una manca de relacions de parella entre la població jove. En diuen “La síndrome del celibat” i pot incidir molt negativament en la taxa de natalitat d’aquest país, ja que pot arribar a hipotecar el futur de la població. No cal buscar les causes principals d’aquest fenomen a l’asexualitat, sinó més aviat al sistema cultural actual del Japó, amb els seus hàbits i sabent a què responen. És per això que quan se’n parla s’acostuma realment a fer referència al celibat (conducta) i no a l’asexualitat (orientació sexual).

Els/les asexuals no estan sols/les
Dels estudis d'Anthony Bogaert, investigador de la Universitat de Brock (Ontario, Canadà), es desprèn que l'1% de la població és asexual. La comunitat asexual té el seu lloc de trobada a la xarxa social AVEN (The Asexual Visibility and Education Network), un espai d’interrelació i, alhora, una finestra per donar-se a conèixer al món i presentar les seves reivindicacions. A Catalunya, les persones asexuals poden trobar un punt de referència a l'ACA, l'Associació Catalana d'Asexuals.

Data d'actualització: 31.01.2018