Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Salut  > Trastorns alimentaris  > Bulímia
 

Bulímia


Què és?

La bulímia és un trastorn mental i de comportament. La persona bulímica és incapaç de dominar l'impuls de menjar desmesuradament i d'amagat, però després el sentiment de culpa l'empeny a vomitar, a abusar de productes dietètics o laxants i a seguir dietes restrictives intermitentment per no augmentar de pes. A diferència d'un anorèctic, el malalt de bulímia sembla tenir salut, cosa que fa més difícil de detectar-la. De casos de bulímia n'hi ha sobretot entre noies adolescents, però els darrers anys ha augmentat el nombre de nois afectats.
 

Ets bulímic o bulímica?

Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia. La persona bulímica enganya els altres sobre la seva alimentació i nega els vòmits; amaga menjar; dejuna o fa dietes molt rigoroses; abusa de productes laxants o diürètics; va massa sovint al lavabo havent menjat; perd o guanya pes (5 kg o 10) en poc temps; es preocupa massa pel pes perquè sempre es veu gras; l'afecten molt els comentaris de la gent sobre el seu aspecte i sol tenir canvis sobtats d'humor i depressions.
 

És greu?

És molt greu. Els vòmits fan mal a les genives i al paladar. Se'n pot derivar gastritis, vòmits de sang, deshidratació i hipopotassèmia –o hipocalèmia– (nivell baix de potassi a la sang que pot causar debilitat muscular, tremolors, arítmies i, en casos extrems, fallada cardíaca). L'abús de laxants produeix diarrees, mal de panxa, còlic, intestí mandrós i mala absorció de nutrients. Si es consumeixen diürètics, hi ha més risc de deshidratació i de pèrdues de potassi. Entre els canvis emocionals causats per la bulímia es destaquen la depressió i l'aïllament.
 

Quines en són les causes?

Se sap que hi ha una predisposició genètica, però hi intervenen més factors: per una banda, la pressió social i dels mitjans que indueix els joves a estar prims i a associar una estètica determinada amb l'èxit i la felicitat. Per una altra, hi ha tot de factors individuals, com ara la manca d'autoestima, molta autoexigència o poca tolerància a la frustració. Sovint la bulímia apareix després d'haver seguit dietes sense control mèdic o d'haver tingut anorèxia.
 

Planta-hi cara

Si creus que ets bulímic o saps d'algú que té els símptomes d'aquesta malaltia, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el teu metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen bulímia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalària o d'un centre privat. També comptes amb grups d'ajuda mútua i associacions contra la bulímia.
 

Demanar ajut i saber-ne més

  • Enllaços d'interès
    Recursos per demanar ajut i ampliar la informació sobre els trastorns alimentaris.
 
Data d'actualització: 14.11.2016