Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Salut  > Trastorns alimentaris  > Vigorèxia
 

Vigorèxia


Què és?

Vigorèxia

Els vigorèctics tenen una obsessió tan gran per l'aspecte físic que es passen matí i tarda al gimnàs, es miren sempre al mirall i mai no es troben satisfets amb el seu cos. Només volen desenvolupar la massa muscular. Per això, a més de dedicar-se compulsivament a l'exercici físic, també modifiquen l'alimentació i poden arribar a prendre fàrmacs dopants. La vigorèxia, també anomenada complex d'Adonis, és una afecció recent i les associacions mèdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.

Aquesta malaltia va ser definida per primer cop el 1993 pel psiquiatra nord-americà Harrison G. Pope. Un trastorn habitual dels esports que es practiquen individualment (fúting, culturisme, halterofília), ja que la pràctica en solitari el retroalimenta. Sumat a això, determinades investigacions apunten que aquesta malaltia pot afectar també a esportistes del camp del ciclisme, la natació o l’aeròbic.

 

Ets vigorèctic o vigorèctica?

La vigorèxia afecta principalment homes, però les dones també poden tenir-ne. Com els malalts d'anorèxia i de bulímia, els vigorèctics no se senten satisfets amb el cos que tenen i fan tot allò que poden per tenir un aspecte atlètic i musculós. Es pesen unes quantes vegades el dia; deixen de fer les activitats habituals per dedicar el màxim de temps a l'esport; consumeixen pocs greixos i molts aliments amb hidrats de carboni i proteïnes per augmentar la musculatura.

Un vigorèctic pot arribar a prendre fàrmacs dopants (anabolitzants i substàncies androgèniques) per accelerar i forçar el desenvolupament muscular. És a dir, prendre fàrmacs que potencien els efectes de les hormones sexuals masculines com la testosterona i la dihidrotestosterona. D’aquesta manera s’estimula el creixement del teixit cel·lular i es provoca un creixement excessiu de la musculatura: el cos acaba desproporcionat, ben lluny de ser un model o exemple estètic.

 

És greu?

La pràctica desmesurada d'esport arriba a causar dependència de l'exercici físic i provocar símptomes diversos, com ara fatiga generalitzada o augment del dolor muscular i articular. Les substàncies dopants que prenen els vigorèctics solen tenir molts efectes secundaris i perjudicar la salut: causen impotència, fan caure els cabells o porten a la depressió i, en els casos més extrems, a malalties de cor i de fetge. La conducta d'un malalt de vigorèxia pot acabar en trastorns alimentaris i aïllament social.
 

Quines en són les causes?

Sembla que els vigorèctics tenen una predisposició genètica als comportaments obsessius i compulsius, però també hi intervenen factors socioculturals, com ara la influència dels mitjans, que presenten l'home fort i atlètic com a model de salut i d'èxit social i sexual. Per una altra banda, les persones amb vigorèxia comparteixen trets individuals: baixa autoestima, nivell alt d'autoexigència i poca tolerància a la frustració.
 

Té solució

Si creus que tens vigorèxia o bé saps d'algú que en tingui els símptomes, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen vigorèxia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari per arribar a restablir uns hàbits alimentaris saludables i deixar de desviure't per la cura del cos.
 

Demanar ajut i saber-ne més

  • Enllaços d'interès
    Recursos per demanar ajut i ampliar la informació sobre els trastorns alimentaris.
 
Data d'actualització: 14.11.2016