Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Temes  > Tecnologia
 

Videojocs

 

Les joguines dels més grans

Comandament videojoc
Camknows

Avui dia, gairebé tothom sap què és un videojoc. No només perquè aquells nens que hi jugaven fa vint o vint-i-cinc anys ja s'han fet grans, sinó també perquè ara es fan i es venen videojocs adreçats als adults. Des que es van començar a fer famosos entre els més joves, els videojocs han rebut moltes crítiques i han estat acusats de tota mena de mals. De fet, encara hi ha molts mites i creences que fan que a vegades es considerin nocius o perillosos. Però avui, el 24,4% dels joves entre 15 i 34 anys afirma que juga sovint amb consoles i jocs d'ordinador, segons l'Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012. Dins d’aquest grup, si ens fixem en els més joves, dels 15 als 19 anys, el percentatge arriba al 31%. Connectar-se a Internet per motius d'oci s’ha convertit en tendència habitual aquests darrers anys i, segons l’Anuari 2013 de l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), s'estima que a tot el món més de 1200 milions de persones utilitzen regularment la consola, l’smartphone, la tauleta o l'ordinador per entretenir-se i gaudeixen d'un món que fins ara es considerava propi de la infància i l'adolescència. Jugar amb la consola no significa només jugar: l'èxit de jocs com Singstar o Just Dance es deu al fet que permeten compartir bones estones amb els amics.

 

Informació bàsica per als no iniciats

Botons
Dominic Hallau

Si desconeixes el món dels videojocs i l'últim joc que recordes és el Comecocos, però vols acostar-te una mica a aquest univers llunyà, potser t'interessarà saber allò que gairebé tothom dóna per descomptat.
Els videojocs són programes d’ordinador creats per a l'entreteniment i basats en la interacció d'una o diverses persones amb un aparell electrònic, que pot ser la videoconsola, un telèfon mòbil, l'ordinador, una tauleta o un sistema arcade. En molts casos, aquests aparells recreen entorns i situacions virtuals en els quals el jugador o gamer pot controlar un o més personatges o qualsevol altre element, tot seguint unes regles establertes. Podem distingir entre les consoles de sobretaula, que connectem a l’aparell de televisió, i les consoles portàtils, que ja gaudeixen d’una alta popularitat. A més, els smartphones i les tauletes també fan funcions de consoles de joc i cada vegada hi ha més usuaris que les fan servir per a jugar. Segons l’anuari de l’AEVI, dels 19 milions d’usuaris de videojocs que hi ha a Espanya, uns 6 milions són jugadors multipantalla, és a dir, que fan servir l’ordinador, el mòbil, la tauleta i les pantalles intel·ligents per entretenir-se, i no només un mitjà com es feia abans.
En el transcurs de la història dels videojocs, han aparegut moltes companyies i videoconsoles diferents. Aquestes es divideixen en generacions i, actualment, ens trobem en la vuitena generació basada en les consoles Xbox One, PlayStation 4 (PS4) i Wii U. Tot i que els ordinadors també són plataformes preparades per a jugar amb videojocs, no es consideren consoles i no formen part d'aquestes generacions.

 

Quins tipus de videojocs hi ha?

De videojocs n'hi ha de molt diversos i per a tots els gustos i se'n fan tota mena de classificacions. Encara que molts jocs en combinin dues o més, les categories més utilitzades per a classificar-los són: acció, aventura, simulació, jocs de rol, estratègia, arcade, esportius, jocs de taula, música i ball, jocs seriosos.

  • Acció: Són videojocs pensats per als reflexos més ràpids. Sovint inclouen un temps màxim per a superar una sèrie d'obstacles. També s'hi compten els jocs de disparar a adversaris i evitar que et toquin (coneguts com 'shooters') o els de lluita. Alguns dels exemples més coneguts són jocs com Grand Theft Auto o Call of Duty.
  • Aventura: S'hi inclouen alguns dels primers jocs i no posen tant d'èmfasi en els reflexos com en la resolució d'enigmes i problemes. Sovint agraden a jugadors que no són habituals i acostumen a requerir que el jugador es relacioni amb els personatges o amb l'ambient del joc d'una manera imaginativa. En aquesta categoria s'hi poden trobar jocs com Skylanders o Disney Infinity.
  • Simulació: S'hi inclouen jocs que simulen, en un ordinador o videoconsola, activitats o processos que succeeixen a la vida real. Són jocs amb força potencial educatiu i, per exemple, en el cas dels simuladors de vol més avançats, alguns estudiants de pilot els fan servir per a aprendre. A més dels simuladors de vol, com el Flight Simulator, o de conducció d'altres vehicles, n'hi ha que simulen la gestió de ciutats, relacions socials o col·lectius humans o animals, com els dela sèrie Sims o Animal crossing.
  • Jocs de rol: Els videojocs de rol tenen cert parentesc amb els jocs de rol tradicionals i normalment el jugador ha d'assumir el paper, el rol, d'un aventurer que té unes habilitats específiques que milloren a mesura que avança el joc. Entre aquests hi ha jocs com The Elder Scrolls, Diablo, Final Fantasy. Amb la generalització d'Internet, molts jocs de rol per ordinador s'han adaptat a la xarxa, com el famós World of Warcraft, amb milions de jugadors que adopten el paper de mags o guerrers en un món màgic virtual i juguen entre si.
  • Estratègia: Es tracta de videojocs que requereixen habilitats com la capacitat de planificació i previsió. Molts són emparentats amb coneguts jocs de taula, com el Risk, però van molt més enllà. Sovint el jugador ha de comandar exèrcits o, fins i tot, planetes sencers i cal que dediqui l'atenció a l'aspecte militar però també a establir acords amb d'altres jugadors, a fer intercanvis comercials o a aconseguir recursos per continuar creixent. Entre aquests jocs n'hi ha de força coneguts, com els de les sèries Warcraft, Strarcraft, Civilizationso Age of Empires.
  • Arcade: Originàriament els jocs d'aquesta mena eren els de les màquines recreatives que funcionen amb monedes i que es poden trobar a sales de joc. Generalment són jocs simples i intuïtius, amb uns comandaments fàcils d'aprendre. Però aquesta mena de jocs es compliquen a mesura que avança el joc perquè el propietari de la màquina hi guanya diners cada vegada que es comença un joc nou. Ara però, aquest nom es fa servir per definir els videojocs d'ordinador o consola que tinguin unes característiques similars a les de màquines recreatives: un funcionament simple i una dificultat que augmenti a mesura que passi l'estona. Entre aquests jocs se n'hi compten de tan coneguts com el Tetris o l'Space Invaders.
  • Esportius: Es tracta de jocs de simulació d'esports, normalment d'equip, entre els quals, aquí, han tingut molt d'èxit els de futbol, com el FIFA o els de bàsquet, com l’NBA 2K. També n’hi ha per fer exercici, com el Wii Fit.
  • Jocs de taula: Jocs com els escacs, les dames, el solitari, el Monopoly o fins i tot el tres en ratlla tenen versions per ordinador, mòbil o videoconsola. Sovint permeten jugar contra algú altre o contra l'ordinador mateix.
  • Música i ball: Aquesta mena de jocs s'han desenvolupat, sobretot, a partir de les tecnologies més recents i conviden els jugadors a seguir seqüències de moviment amb els peus o les mans a partir d'un ritme concret damunt d'una catifa que reconeix el moviment, o demanen que se segueixin una sèrie de ritmes concrets damunt d'una superfície determinada, que pot replicar un instrument. S'hi inclouen jocs com Just Dance o Rock Band.
  • Jocs seriosos: S'anomenen 'serious games' tots aquells jocs que tenen alguna finalitat més enllà d'entretenir, ja sigui educar, reivindicar, expressar-se artísticament o fins i tot fer propaganda política. El bloc Serious games ofereix molta informació sobre aquesta mena de jocs. En aquest marc també s'hi poden trobar molts dels jocs reivindicatius de Molleindustria.
  • Sandbox: Sovint es confonen amb els mons virtuals o amb els jocs de món obert, però els jocs d’aquesta categoria són aquells en els quals es comença des de zero, creant pràcticament tot allò necessari per avançar i transformar un món virtual propi. Una de les característiques dels jocs sandbox és que el jugador té molt poques limitacions, i aquest pot alterar i/o modificar l’entorn del joc. Aquesta mena de jocs no tenen una línia de joc definida, cosa que permet llibertat en l’ordre de les accions; es poden definir uns objectius per guia al jugador, però aquest pot ignorar-los, si vol. Dins d’aquesta categoria hi trobem jocs com Minecraft o Terraria.
 

Webs per trobar-ne

A la xarxa podeu trobar milers de jocs gratuïts per descarregar o per jugar-hi en línia des de l'ordinador, el telèfon mòbil, la tauleta o l’smartTV. Tot seguit us oferim un recull d'enllaços amb algunes pàgines que ofereixen jocs d'aquesta mena.

  • Game Sloth  

    Portal on hi pots trobar centenars de jocs per jugar en línia o descarregar.

  • Armor Games  

    Web que incorpora milers de jocs per jugar en línia, ja sigui amb el mòbil o amb l’ordinador.

  • Megajocs.com  

    Portal català per a cercar jocs en flash, classificats en 16 categories diferents.

  • JocsGratis.cat  

    Portal per a jugar gratuïtament a diferents jocs. Estan endreçats per categories i també en funció dels més buscats.

  • Molleindustria.org  

    Portal sobre videojocs amb rerefons polític, artístic o reivindicatiu. Hi podeu trobar videojocs gratuïts per a tota mena d'ordinadors de temes tan diversos com el comerç del petroli, els enfrontaments religiosos o el funcionament de les cadenes de menjar ràpid.

  • Juegosdiarios.com  

    Web que incorpora jocs nous cada dia. Estan classificats en 27 categories.

 

Desmuntant mites dels videojocs

Ni tots els videojocs fan apologia de la violència ni impliquen necessàriament apoltronar-se davant d'una pantalla. Ni són només un entreteniment d'adolescents, ni tots els jugadors són personatges solitaris i aïllats del món. Malgrat que des de fa anys, molts detractors han defensat que els videojocs tenen conseqüències negatives per a les persones, les dades desmenteixen molts dels mites relacionats amb aquest entreteniment. Sabies que la mitjana d'edat dels videoaficionats és d'entre 25 i 35 anys? Tot seguit deconstruïm alguns dels mites més populars dels videojocs.

El mite del sedentarisme
Una de les crítiques més comunes als videojocs és que són un entreteniment solitari i afavoreixen l'aïllament i el sedentarisme. Però aquesta crítica no té en compte ni els jocs que funcionen a través d'Internet amb gent de tot el món, ni el fet que la majoria de videojocs d'ara estan concebuts perquè hi pugui jugar més d'una persona. Sovint, grups de joves, o no tan joves, es reuneixen en una casa per fer una partida d'algun joc. Entre els més populars hi ha els de la Wii, la popular consola de Nintendo que permet que famílies senceres i grups d'amics juguin plegats d'una manera molt activa, mitjançant balls i moviments motrius. Precisament la tecnologia de detecció del moviment i del so dels jocs d'aquesta videoconsola trenca completament la idea de sedentarisme dels videojocs. Tecnologies com catifes de ball, jocs motrius o fins i tot entrenadors virtuals personals invaliden la creença que els videojocs fomenten el sedentarisme.

El mite de la violència
Un altre dels aspectes més controvertits dels videojocs és la violència. És cert que hi ha molts videojocs amb diferents graus de violència, de la mateixa manera que hi ha molts llibres i pel·lícules on la violència també hi és present. De videojocs, n'hi ha d'acció, d'intriga, d'aventures, de fantasia... En definitiva, dels mateixos gèneres en què es publiquen molts llibres i moltes pel·lícules. Molts videojocs no tenen gens ni mica de violència, i al mercat n'hi ha una gamma molt àmplia per escollir. El codi PEGI (Pan European Game Information), un sistema europeu de classificació dels videojocs per edats, que fou llançat el 2003, pot ajudar a fer la tria. A la web Pegi.info podeu trobar les explicacions dels adhesius que hi ha als embalatges dels videojocs. Cada adhesiu especifica una edat mínima recomanada o un avís sobre contingut potencialment nociu per als més joves. A Pegionline.eu trobareu informació sobre les advertències i recomanacions per als videojocs a través d'Internet.

 

Causen addicció?

Addicció
Dixie Lawrence

Hi ha qui diu que és molt fàcil enganxar-se a un videojoc, que causen addicció. Però l'addicció no és un problema dels videojocs, sinó de la persona que hi juga. Com en el cas de la televisió, per als més petits, són els pares o els educadors a qui pertoca estar al cas de quantes hores dediquen a les pantalles o què miren i a quins videojocs juguen. En el cas dels més grans, cadascú és responsable de mantenir-se alerta i ser conscient de si passar moltes hores amb un videojoc li afecta la vida social o la feina, per exemple.
Tot i les estadístiques dels darrers anys, que demostren que les consultes mèdiques d’adolescents addictes als videojocs en línia han augmentat considerablement a Catalunya, cal saber, que jugar una estona cada dia a videojocs no converteix a un jove en addicte. El risc dels videojocs en línia és que tenen un potencial addictiu perquè existeix la possibilitat de jugar a casa, amb un accés fàcil les 24 hores del dia. El problema apareix quan es supera el límit de temps davant de la pantalla, o quan la vida de l’adolescent es comença a alterar aïllant-se de la família, els amics i qualsevol activitat lúdica que no passi per la xarxa.
Segons el Dr. Josep Matalí, coordinador de la Unitat de conductes addictives de l’adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, hi ha 2 tipus d’adolescents addictes:
- Rebels: joves que juguen a les tardes, han començat a empitjorar resultats a l’institut i tenen algun conflicte familiar, però conserven el seu grup d’amics.
- Reclosos: són joves més grans que tenen problemes per relacionar-se i se’ls pot detectar un trastorn mental més greu que impliqui un tractament mèdic.
Cal dir que les persones amb una autoestima molt baixa i fins i tot amb alguna dificultat emocional són més propenses a caure en qualsevol addicció, però hi ha maneres d’evitar aquestes situacions. El paper clau en aquesta tasca el té la família. Alguns dels consells que donen els especialistes per intentar minimitzar les conseqüències d’estar enganxats a la xarxa són:
- instal·lar l’ordinador (o la zona de jocs amb videojocs) en una zona comunitària de la casa per evitar l’aïllament i la desconnexió
- pactar quan de temps i de quina manera es pot fer servir internet per a fins lúdics
- esbrinar a quins videojocs estan jugant els joves
- fer entendre al jove que jugar a videojocs no és una activitat que s’hagi de fer de forma aïllada

 

Aprendre jugant

Els videojocs també poden ser eines d'aprenentatge. En un estudi que els investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya Daniel Aranda i Jordi Sánchez-Navarro, van fer a l'escola La Farigola del barri del Clot de Barcelona, una de les conclusions va ser que els videojocs serveixen per a posar a prova les habilitats en públic sense por al fracàs, i que poden esdevenir laboratoris per a experimentar emocions controvertides a la vida real.
Encara que originàriament només s'haguessin pensat per al lleure, l'ús de videojocs a l'escola, té moltes possibilitats educatives. Hi ha molts videojocs, com les sèries Civilization o Age of Empires, que poden oferir coneixements històrics de manera interactiva. D'altres, com el clàssic Tetris, inclouen habilitats relacionades amb el dibuix. Pel que fa als videojocs d'última generació, cal destacar el joc de construcció col·laborativa, Minecraft, que pot desenvolupar habilitats en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques, Spore, capaç de fer entendre alguns fonaments de biologia i les lleis de la selecció natural o Hakitzu, que, tot i ser un joc de lluita, per guanyar les batalles entre robots és necessari aprendre a programar.
La professora de la Universitat de Granada, Natalia Padilla Zea, destaca en la publicació “El uso educativo de los videjuegos” els beneficis educatius dels videojocs, perquè fomenten habilitats com la reflexió, la dinamització de la conducta i el pensament, la capacitat deductiva i l'agilitat mental, la resolució de problemes, la memorització, el tractament de la informació o l'aprenentatge col·laboratiu, entre d'altres. aïllada.

 

Els videojocs del futur

Futur
Ian Muttoo

Spore és un joc on es comença des d'un organisme unicel·lular que evoluciona fins que arriba a ser una espècie animal que, al seu torn acaba desenvolupant intel·ligència i comportament social. I així fins a l'exploració espacial. Cada partida és diferent, perquè no hi ha un nombre limitat d'espècies amb què jugar, sinó que és el jugador qui decideix amb quina mena d'éssers vol jugar, és ell qui els dissenya. I si juga a la versió en línia, ho fa amb els éssers dissenyats pels altres usuaris.
Minecraft, és un joc de construcció mitjançant cubs amb textures tridimensionals que permet explorar l'entorn, recol·lectar recursos i crear objectes amb diferents utilitats, etc. En ser un joc de món obert, no hi ha un objectiu específic, de manera que el jugador té una gran llibertat per triar la seva forma de jugar.
Aquests jocs de simulació, marquen una fita en que són els jugadors els qui construeixen, no només el curs del joc, sinó també els elements que el composen.
D'altra banda, consoles com la Wii de Nintendo, la Kinect per a XBox360 de Microsoft o el Project Morpheus de Sony ja fa temps que exploren, amb èxit, noves vies d'interacció. Amb webcams integrades, catifes amb sensors, micròfons, o ulleres de realitat virtual, fan jocs capaços de dur el jugador i els seus moviments a dins de la partida. Així, enlloc de jugar a un videojoc de tennis pitjant botons, ho pot fer dret, movent-se tal com faria en una pista de tennis. Ja es fan experiments per eliminar del tot interfícies com els teclats, els ratolins o els comandaments de les videoconsoles (vegeu-ne un vídeo il·lustrador). En aquest sentit també cal afegir-hi les noves vies de relació amb els aparells mòbils, amb les ja implantades les pantalles tàctils i els sensors de posició, que també comencen a canviar la manera de jugar-hi. A més de la Wii, altres jocs considerats més seriosos i basats en trencaclosques, com els famosos Brain Training, han trencat la barrera d'edat de la joventut i són una gran via d'entreteniment per als més grans.
Amb tot això, cal no oblidar la llei de Moore: els ordinadors i videoconsoles augmenten la capacitat de processar dades any rere any d'una manera gairebé exponencial. Això permet, no només que la qualitat gràfica millori sense aturador, sinó que els jocs esdevinguin també cada vegada més complexos, menys repetitius i tancats.

 

Estudiar per crear videojocs: una realitat

Estudiar
Sgtgary

Amb l’objectiu de formar professionals que conceptualitzin, dissenyin i programin videojocs i continguts dirigits a l’entreteniment digital diverses universitats i centres d’estudis ja ofereixen estudis en especialitzats en el món dels videojocs. Alguns exemples són el Grau en videojocs (UB), Grau en Aplicacions interactives i videojocs (UPF), Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs (UPC), Màster en creació de videojocs (UAB), Màster en Creació Multimèdia i Jocs Seriosos (URL), Màster universitari en software lliure (UOC) o el Màster universitari en aplicacions multimèdia (UOC) o el Cicle Formatiu de Grau Superior en Animació, perfil professional de videojocs i entorns virtuals.

  • Programa Arts i oficis: Disseny de videojocs  

    El programa Arts i oficis del Canal 33 dedica una edició a les sortides professionals dels que vulguin pensar, desenvolupar i produir els jocs ideals per a totes les edats i nivells mitjançant les experiències d’alumnes i professors de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives.

 

Per estar al dia

Per mantenir-vos a l'última sobre videojocs, a Internet també podeu trobar milers de portals, blogs i fòrums que us poden ajudar. Tot seguit us n'oferim una selecció:

  • VadeJocs.cat  

    Complet portal informatiu en català sobre videojocs. Inclou notícies sobre novetats, reportatges i ressenyes de jocs, fòrums, vídeos demostratius d'alguns jocs i enquestes. Té una comunitat d'usuaris força gran.

  • Game Life  

    Blog de videojocs de la reconeguda revista de tecnologia Wired.

  • Spider  

    Blog de dos professors de la Universitat Oberta de Catalunya que investiguen el món dels videojocs i de l'oci digital en general.

  • Games  

    Secció sobre videojocs del diari britànic The Guardian.

  • Serious Games  

    Portal amb notícies, vídeos i enllaços sobre videojocs que no només s'han fet per entretenir.

  • Vida Extra  

    Blog en espanyol sobre videojocs amb les últimes novetats del sector.

  • Generació Digital  

    Blog del programa de Catalunya Ràdio i del Canal 33 del mateix nom. Publica notícies relacionades amb el món de l’entreteniment digital.

  • Destructoid  

    Comunitat en línia de jugadors de tot el món, amb ressenyes, fòrums, podcasts per descarregar, concursos, vídeos i apunts sobre les últimes novetats. Segons asseguren a la portada, actualitzen els articles de la pàgina principal cada vint minuts.

  • Aca-Fan  

    Blog de l'investigador de la University of Southern California, Henry Jenkins, que dedica bona part de les seves recerques al món dels videojocs i de l'entreteniment digital.

  • Gameover.cat  

    Blog de videojocs on trobaràs informació sobre jocs online, emuladors, jocs en flash, videojocs clàssics ó abandonware.

  • Diccionari en línia: Videojocs  

    Diccionari del TERMCAT (Centre de Terminologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) que recull prop de tres-cents termes específics d'aquest àmbit amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany. L'obra és fruit d’un treball de col·laboració entre terminòlegs i especialistes del sector.

  • Sabies que... l’esport del futur es juga assegut?
 
Data d'actualització: 09.03.2015