Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Famílies

6. Families

Quim, cap

"A les reunions els pares fan una mena de preguntes que a vegades se t’escapa
el riure. Estan menys preparats ells que els seus fills per estar uns dies
sense veure’s"

Ai, la imprescindible relació amb els pares i les mares dels nens! Amb alts i baixos,
però sempre buscant la seva implicació, que entenguin, comparteixin i, si pot ser, s’impliquin en l’esplai i l’agrupament. Que vagin a les reunions, als consells de pares i mares, a algunes sortides... Encara que de vegades se’ls deixi 'en calces i sostenidors!' En els últims anys, tot i que sempre hi ha pares que ajuden, es comença a notar la presència de pares més patidors, que assumeixen amb dificultat el risc, que pretenen controlar-ho tot, i a alguns els campaments se’ls fan massa llargs.

 


Del patiment i el risc a la confiança

6_families_b

Eduard, monitor

"Segur que els nens que vénen al cau agrairan als seus pares que els hi hagin apuntat, perquè això canvia la vida cap a millor"

És bàsic que hi hagi confiança. Els monitors s’estimen els nens, són com una mena de germans grans, i els pares han d’aprendre a deixar anar els seus fills, a veure l’aventura que viuran com una experiència de creixement. L’enyorança d’uns i altres acabarà reforçant-ne els vincles.

Orgull de pares

6_families_c

Jordi, monitor

"És molt gratificant quan, en tornar dels campaments, ve un pare a donar-te
les gràcies per la feina feta i saps que t’ho està dient amb tota sinceritat"

Són més o menys explícits, però el sentiment molt majoritari de pares i mares és d’orgull i respecte per la feina que fan els caps i monitors. Veuen que són ells, des de la diversitat de formes, els que asseguren el bon funcionament i la correcta educació en el lleure dels seus fills. I així els ho reconeixen!


Data d'actualització: 30.08.2012