Contacte
Les persones joves han estat especialment afectades per les conseqüències de la COVID-19 en àmbits essencials com l’educació o l’ocupació. Per afrontar-les, el Govern de la Generalitat ha posat en marxa un nou Pla d’actuació de joventut amb una sèrie d’actuacions que es duran a terme al llarg de l’any 2021.
- Què és el Pla d'actuació de joventut 2021-COVID
- Perquè el Pla d'actuació de Joventut 2021-COVID
- Com s’ha elaborat el Pla d'actuació de Joventut 2021-COVID
- Fita 1 Drets de les persones joves
- Fita 2 Inclusió social per a totes
- Fita 3 Connexió i transformació digital
- Fita 4 Bé comú i justícia climàtica
- Fita 5 La Res-pública juvenil
Què és el Pla d'actuació de joventut 2021-COVID
És l’instrument que concreta les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de joventut i planteja les actuacions a desplegar a mig termini, d’acord amb el què estableix el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat)
Així doncs, recull els principals objectius i mesures en matèria de joventut a dur a terme per tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya, és validat pel Consell rector del PNJCat1 i s’aprova per la Comissió interdepartamental de Polítiques de Joventut.
El consell rector del PNJCat és l’òrgan col·legiat que vetlla pel disseny i l’aplicació del PNJCat i per l’assoliment dels objectius d’aquest. Hi són representats l’Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut, les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Comarques –ACM i Federació de Municipis de Catalunya –FMC) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
AMUNTPerquè el Pla d'actuació de Joventut 2021-COVID
El Pla d’actuació de polítiques de joventut 2017–2020, lligat a l’actual PNJCat 2020, finalitza enguany la seva vigència. Les circumstàncies derivades de la COVID-19 han agreujat alguns dels aspectes que afecten la situació de les persones joves i que ja són estructurals (atur, precarietat laboral, segmentació del mercat laboral, índex de pobresa, criminalització del col·lectiu jove, etc.). La pandèmia i les mesures associades també han precipitat i fet visibles diversos canvis que ja s’estaven produint en la societat, alguns dels quals tenen una afectació especial entre les persones joves.
Per aquesta raó, al mateix temps que iniciem un procés per a elaborar el nou marc de les polítiques de joventut pels propers anys, es fa necessari dotar-nos d’un Pla d’actuació de Joventut pel 2021, amb objectius i mesures concretes, que serà un pla de transició i ens permetrà fer front a les necessitats i les situacions que afecten les persones joves fruit de la COVID-19.
Concretament, aquest Pla d’actuació de Joventut pel 2021- COVID pretén
- Donar resposta a les noves necessitats o a les situacions que afecten les persones joves derivades o agreujades per la COVID-19.
- Establir mesures i accions concretes regides per uns principis rectors per donar una resposta de caràcter conjuntural.
- Incorporar o aprofundir en els àmbits i matèries que el PNJCat 2020 no havia abordat (sostenibilitat i canvi climàtic, enfocament de gènere i desigualtats, transformació digital dels serveis i programes, etc.).
- Incorporar i fer partícips a tots els agents (professionals de joventut, ens locals, entitats juvenils i joves) en l’elaboració del Pla d’actuació de Joventut 2021-COVID.
Com s’ha elaborat el Pla d'actuació de Joventut 2021-COVID
El Pla amb les accions i mesures del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de joventut s’ha dut a terme amb la participació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut: departaments de la Generalitat, ens locals, entitats juvenils, joves i professionals de joventut.
La Direcció General de Joventut ha coordinat un total de 39 grups de treball i 6 taules territorials. S’han debatut els eixos d’actuació entre 490 persones participants en les diferents taules (162 homes, i 328 dones), amb un resultat de 500 propostes.
El fruit d’aquest treball ha estat contrastat amb la Taula del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, i les línies d’actuació i accions resultants, complementades amb propostes de les entitats membres del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Finalment, el Pla ha estat validat per la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, un òrgan coordinat per la Direcció General de Joventut que agrupa tots els departaments del Govern de la Generalitat.
Fita 1 Drets de les persones joves
Volem fer efectius els drets de les persones joves a una vida digna i garantir la igualtat d’oportunitats per a totes elles, amb una especial incidència en tots els aspectes clau pel desenvolupament del seu projecte vital, individual i col·lectiu.
Les conseqüències derivades de la pandèmia i de les mesures restrictives en l’àmbit educatiu, laboral, d’accés o manteniment de l’habitatge o de la salut mental ja estan impactant de forma negativa sobre la joventut augmentant la seva vulnerabilitat i empitjorant les seves condicions de vida.
Per això és fonamental establir les mesures per pal·liar i revertir els efectes de l’actual context, hereu de l’anterior crisi econòmica, i garantir la igualtat de drets de tota una generació.
Línies estratègiques d’actuació
1.1 Èxit educatiu i millora de les condicions i oportunitats educatives
1.2 Ocupació digna i creixement econòmic sostenible
1.3 Dret a un habitatge digne
1.4 Garantia de salut i benestar
1.5 Accés, consum i producció cultural
1.6 Dret a la participació
Fita 2 Inclusió social per a totes
La joventut (i la societat) és diversa. No totes les persones joves estan afectades per la crisi incipient, ni disposen dels mateixos recursos per fer-hi front. De fet, les crisis econòmiques i socials accentuen les desigualtats dins de cada grup social, i la joventut no n’és una excepció.
Per això és indispensable fer una aposta ferma per unes polítiques de joventut inclusives, que tinguin en compte els principals eixos de desigualtat que agreugen la situació de les persones joves (gènere, origen -geogràfic, cultural, nacional o religiós-, classe social, diversitat funcional, territori).
I volem fer-ho des d’una perspectiva interseccional, tenint en compte els possibles encreuaments i interseccions dels eixos de desigualtat, que generen situacions de vulnerabilitat especifiques i vetllant per combatre les exclusions que les mateixes mesures i programes que es puguin posar en marxa, puguin generar.
Línies estratègiques d’actuació
2.1 Igualtat de gènere i prevenció de violències masclistes i LGBTIfòbiques+
2.2 Aposta per la interculturalitat
2.3 Abordatge interseccional
2.4 Oportunitats per la mobilitat social
2.5 Capacitats diverses i diversitat funcional
2.6 Equilibri territorial
Fita 3 Connexió i transformació digital
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els entorns digitals tenen un paper cabdal en la configuració de la identitat de les persones joves. És en les xarxes socials on les persones joves es mostren, es relacionen i construeixen la seva identitat.
Els entorns i eines digitals, per tant, tenen una funció expressiva molt important perquè és a través d’aquestes que els i les joves poden decidir com es volen mostrar i definir. Així mateix, les xarxes socials els serveixen no només per donar-se a conèixer sinó també per a interactuar, i les persones joves fan un doble paper com a consumidores i alhora productores d’informacions.
D’entre les característiques que defineix la relació entre les persones joves i l’entorn digital destaca la presència constant i ubiqua de les tecnologies de la informació i la comunicació en pràcticament tots els àmbits de la vida social i personal.
És evident que la pandèmia ha fet augmentar l’ús dels entorns i eines digitals i n’ha diversificat els usos, però en canvi, és menys visible la desigualtat que s’amaga darrera l’etiqueta generació digital a la qual se li pressuposa que accedeix en igualtat de condicions a la xarxa. Tenir o no tenir ordinador a casa, la quantitat i disponibilitat de l’equipament i de la connexió a Internet, un espai adequat per a estudiar o bé treballar així com les competències digitals són els aspectes que han fet palesa que la bretxa digital existeix entre la població jove.
Des de l’administració pública cal entendre els significats que atorguen les persones joves a l’ús dels mitjans digitals i promoure que aquests els serveixin per empoderar-se, per a ser actives, creadores i beneficiàries del benestar que genera una societat digitalitzada.
Cal que les polítiques de joventut es transformin dins l’esfera digital esdevenint una administració en línia, oberta vint-i-quatre hores i amable. Cal incorporar la bidireccionalitat, recollint demandes i necessitats de les persones joves i oferint propostes, serveis i solucions emmarcats en aquesta esfera digital. I cal fer-ho tenint en compte la bretxa digital que encara existeix i posant les solucions per a pal·liar-la i fer-la desaparèixer.
Línies estratègiques d’actuació
3.1 Comunicació digital omnticanal amb i per les persones joves
3.2 Atenció, acompanyament i serveis omnicanal per i amb les persones joves
3.3 Drets digitals, competències digitals i reducció de la bretxa digital entre les persones joves
3.4 Competències i eines digitals per les professionals de joventut
3.5 Transparència, rendiment de comptes i dades obertes en matèria de joventut
Fita 4 Bé comú i justícia climàtica
Volem que el Pla incorpori mesures per contribuir al desenvolupament d’un nou model productiu, més sostenible, que contribueixi a la justícia climàtica, i centrat en el benestar i necessitats de les persones i compromesos amb l’entorn i la comunitat.
Volem desplegar mesures que posin el benestar, les cures i la sostenibilitat individual, de la comunitat i del planeta al centre. Volem que el Pla aposti pel desenvolupament de ciutats, pobles i comunitats sostenibles, inclusives i segures, on les persones joves puguin ser ciutadanes de ple dret, i en puguin fer ús en igualtat de condicions.
Volem contribuir al benestar global de les persones joves d’arreu a través de la cooperació al desenvolupament i, en especial, en l’àmbit euromediterrani com un instrument per a generar oportunitats per les persones joves a ambdues riberes.
Volem que en allò que fem tingui en compte la petjada ecològica, vetlli per la sostenibilitat i l’eficiència energètica i contribueixi a la justícia climàtica.
Línies estratègiques d’actuació
4.1 Transformacions en el model productiu, reproductiu i de cures
4.2 Desenvolupament de ciutats, pobles i comunitats sostenibles i inclusives amb les persones joves
4.3 Consum responsable i sostenible en l’àmbit de joventut
4.4 Aposta per unes infraestructures de joventut eficients energèticament i sostenibles
4.5 Cooperació al desenvolupament (internacional i euromediterrània) en matèria de jovent
Fita 5 La Res-pública juvenil
Per tal de fer efectives les prioritats establertes, cal preparar les eines necessàries per a la gestió i la implementació de les polítiques de joventut. En aquest sentit, és indispensable l’establiment de diverses línies d’actuació que permetin facilitar el desplegament de les polítiques adreçades a les persones joves, i assegurar-ne la seva incidència, qualitat i capacitat de transformació.Per això, cal acompanyar i dotar d’eines als i les professionals de joventut i als ens locals en el desenvolupament de les polítiques de joventut al territori, que són un actor fonamental en el treball amb i per les persones joves.
Es també fonamental la construcció de coneixement entorn el col·lectiu juvenil i els fenòmens que els afecten, així com l’avaluació de les polítiques que s’hi adrecen, com a punt de partida per la implantació d’unes polítiques que s’adeqüin a les necessitats i a garantir els seus drets.
Així mateix, volem ser presents en els organismes i xarxes internacionals en matèria de joventut, com una forma d’ incidir i participar en la presa de decisions que afecten al col·lectiu juvenil a nivell europeu i internacional. I sobretot, com una eina per l’aprenentatge i la millora de les polítiques de joventut a través de les experiències amb altres institucions i països.
Línies estratègiques d’actuació
5.1 Suport al desplegament de les polítiques locals de joventut
5.2 Recerca, avaluació i generació de coneixement en matèria de joventut
5.3 Participació i interlocució en matèria de joventut en l’àmbit internacional i de cooperació