La robòtica, terme encunyat per Isaac Asimov, és la branca de la tecnologia que combina computació i enginyeria. L’avenç de la intel·ligència artificial en les darrers decennis obre portes a noves oportunitats i també a molts i complexos interrogants.
Cada cop en són més
En el món hi ha milions de robots en actiu: robots industrials, drons, sistemes de conducció intel·ligent, braços per a operacions quirúrgiques, etc. i un creixent nombre d’àrees afectades per la robòtica. La Federació internacional de robòtica constata que les vendes de robots va en augment.
La indústria de la robòtica es va potenciar al costat de la de l’automòbil, de forma especialment evident al Japó a partir del anys 70 del segle passat. Dues dècades més tard, companyies d’altres sectors es van afegir a les empreses d’automòbils en la innovació de la robòtica.
A més, el desenvolupament accelerat de les ciències de la computació va comportar un gran impuls de la robòtica. Al 1997, Schmidhuber i Sepp Hochreiter van elaborar l’algoritme Long short-term memory (LSTM) que va revolucionar el processament del llenguatge natural per part de les màquines, utilitzat per empreses com Google, Facebook o Amazon. Schmidhuber va formar una companyia per treballar en la comercialització d’aplicacions d’intel·ligència artificial en camps tant diversos com les finances, la indústria pesada o els cotxes sense conductor.

-
Institut de robòtica i informàtica industrial (IRI) (Obre en una nova finestra)
Hi participen el CSIC i la UPC.
-
Fondation Dalle Molle (Obre en una nova finestra)
Institut d’investigació d’intel·ligència artificial
-
IFR (Federació Internacional de Robòtica) (Obre en una nova finestra)
Organització professional sense ànim de lucre que promou la indústria de la robòtica arreu del món.
Què és un robot ?
Existeix una llarga història d’enginys ideats per automatitzar tasques humanes. Una de les primeres descripcions d’autòmates apareix en textos taoistes molts segles abans de Crist.
Al 1920 l’escriptor Karel Capek i el seu germà Josef van emprar per primer cop el mot robot en l’obra de teatre R.U.R. (Robots Universals Rossum), a partir de la paraula txeca robota, que significa servitud, treball forçat. La paraula s’escrivia robotnik. L’obra tracta d’una empresa que fabrica humans artificials per alliberar de la feina a les persones.
El primer robot autònom electrònic el va crear William Grey a Anglaterra, al 1948. Avui dia entenem que un robot és un dispositiu que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint una sèrie d’instruccions, incorporades o que rep de forma externa, a través d’un programa informàtic predefinit i utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial.
Hi ha molts tipus de robots. Els robots androides són aquells que intenten reproduir totalment o parcialment la forma i els moviments humans. El humanoides són robots androides que es construeixen de manera que s’assemblin estèticament a nosaltres.

Noves lleis per als robots ?
Al 2011, el robot Asimo d’Honda va ser el primer robot humanoide capaç de desplaçar-se de forma bípeda. Al 2015, la robot Sophia, la primera robot a interactuar amb les persones, amb capacitat per reconèixer i recordar cares i de simular expressions humanes.
El robots, cada cop amb més capacitats, acabaran formant part del nostre dia a dia, de la mateixa manera que hem anat introduint diferents dispositius regits per bots, programes informàtics per interactuar amb altres programes, amb serveis d’internet o amb altres persones, de forma similar a com ho faria una persona. Aquest software virtual ens permet simplificar i automatitzar tasques, com comprar, crear un compte de correu, jugar, conversar (xat bots, utilitzats per exemple a Skype o Telegram), etc.
Els experts en robòtica preveuen que en les propers decennis la intel·ligència artificial superarà la capacitat intel·lectual humana. Una major intel·ligència implica una major autonomia. Per tant, es suposa que a mida que els robots es facin més autònoms, cada cop serà més difícil mantenir la responsabilitat del fabricant, la qual cosa obra la porta a valorar si cal o no atorgar personalitat jurídica als robots, qüestió sobre la que hi ha una gran controvèrsia.
Els eurodiputats del Parlament Europeu consideren que cal definir què és un robot autònom, i establir noves lleis en relació amb la nostra convivència amb ells. La proposta de l’Eurocambra partint de les lleis d’Isaac Asimov estableix que és un robot és autònom :
si funciona mitjançant sensors o intercanvi de dades
si té capacitat d’autoaprenentatge
si té un suport físic
si adapta el seu comportament i accions a l’entorn
Els eurodiputats opinen que caldria que els enginyers a l’hora de dissenyar androides incloguessin un botó per desactivar-los en cas de rebel·lió (botó de la mort). I també que una futura legislació establís quan fer ús de robots assistencials, i quins haurien de ser els requisits per usar robots quirúrgics. La Eurocambra ha proposat la creació d’una Agència europea d’intel·ligència artificial, així com l’elaboració d’un codi ètic per regular la responsabilitat i garantir uns estàndards quant a intel·ligència artificial.

Robots treballadors i societat 4.0
La progressiva substitució de treballadors per robots de manera global es coneix com a revolució 4.0, la quarta revolució industrial: estadi on les màquines assoliran i superaran el rendiment humà. Als Estats Units un estudi de la universitat d’Oxford indica que el desenvolupament de la conducció autònoma podria arribar a destruir tres milions de llocs de treball al país.
D’altra banda, la nova era de la intel·ligència artificial proporciona una oportunitat per reduir la pobresa i la desigualtat. Probablement caldrà redirigir les persones treballadores amb baixa qualificació cap a treballs que requereixen capacitats “més humanes”, com la creativitat i les habilitats socials.
Els robots no només agafen protagonisme en la tasques industrials, també ho fan en el sector dels serveis. Els robots assistencials són capaços d’interactuar amb nosaltres, d’ ajudar i fins i tot d’entretenir. Actualment molts robots ja són dissenyats per a la cura de persones. En el Japó la convivència de persones amb robots és especialment il·lustrativa, però cal tenir en compte les grans diferències culturals i socials que ens separen d’aquest país.
Caldrà veure en quin ritme es produiran els efectes en el teixit productiu, en funció de les ocupacions, salaris i nivells de qualificació. Els Eurodiputats plantegen la conveniència d’estudiar quins són aquells sectors que es poden veure més afectats i introduir una renda bàsica universal.

-
Per què l’automatització és diferent aquest cop? (Obre en una nova finestra)
(Kurzgesagt – In a Nutshell)
Robòtica educativa
La robòtica també és un recurs pedagògic important. La robòtica educativa s’ocupa de la concepció, disseny, creació i posada en funcionament de prototips de robòtics i programes especialitzats, amb finalitats pedagògiques. Es tracta de crear un robot amb un ordinador amb l’ajuda de programes especials. S’estudia la seva viabilitat, se li assignen tasques i posteriorment es construeix.
Quant als materials, s’utilitzen habitualment interfícies de control (conegudes com a controladores), dispositius de control que permeten convertir i adequar el nostre ordinador perquè actuï com a “cervell” d’un sistema de control automàtic o d’un robot. Són com plaques multi-funció de E/S (entrada/sortida), que pots connectar a l’ordinador a través d’algun dels seus ports.
La robòtica educativa estimula l’interès per les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), i per cursar estudis científics i d’enginyeria. També fomenta l’aprenentatge del treball en grup i les habilitats socials, a partir de l’organització d’equip i les discussions científiques. T’hi apuntes?

-
Programació i robòtica a XTEC (Obre en una nova finestra)
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
-
Altres llocs web d’interès
-
-
-
Curiosity machine (Obre en una nova finestra)
Estudiants i les seves famílies exploren els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial.