Contacte
Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, un enginyer industrial apassionat de la filologia que va aconseguir aprendre de forma autodidacta, fins a arribar a codificar la llengua catalana. La seva Gramàtica catalana normativa va ser adoptada com a oficial per l’Institut d’Estudis Catalans i publicada l’any 1918, any en què naixia Manuel de Pedrolo, un escriptor que amb més de 120 obres de tots els gèneres va normalitzar i acostar el català a través de la literatura a tot tipus de lectors.
Aquest 2018 la Generalitat de Catalunya commemora l’Any Fabra i l’Any Pedrolo per reforçar la vitalitat de la llengua catalana normativitzada per Pompeu Fabra, i per donar a conèixer la dimensió de l’obra literària de Manuel de Pedrolo, que va contribuir a normalitzar la lectura en català.
“Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança” (Pompeu Fabra)
Aquesta frase pronunciada pel gramàtic mostra una personalitat positiva i persistent, que malgrat les circumstàncies difícils que va haver de viure, la guerra i l’exili, va aconseguir consolidar el seu treball de codificació i modernització lingüística del català.
El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a situar la literatura en català en un pla d’igualtat amb les altres literatures europees. La revista representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic català, medieval i arcaïtzant.
Publicà la Gramàtica catalana normativa al 1918. L’actual gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és continuadora de la normativa gramatical que va establir Pompeu Fabra. Al 1932 publicà el Diccionari General de la llengua Catalana, que va ser el diccionari normatiu del català fins al 1995, quan aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans.
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant i enllestí una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.
AMUNTCommemoració de l’Any Fabra
La commemoració de l’any Fabra coincideix amb els 150 anys del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. Al llarg d’aquest any s’organitzen més d’una trentena de conferències arreu del territori i activitats que incideixen sobretot en la seva aportació al català i en el valor social de la seva tasca. Entre aquestes activitats:
- Una exposició itinerant que a partir del mes de març visitarà espais públics, centres de normalització lingüística, biblioteques i entitats.
- La Ruta Pompeu Fabra per conèixer amb més profunditat la figura i l’obra de Fabra, que enguany ofereix sortides a Barcelona, Prada de Conflent i Bilbao. La ruta té parades relacionades amb la seva infantesa, els estudis, el lleure... així com la seva relació amb l’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’institut d’Estudis Catalans.
- Una Viquimarató, que organitza anualment Política Lingüística i que enguany estarà dedicada a Pompeu Fabra.
- A la tardor, una exposició amb caràcter divulgatiu, interactiva i participativa que donarà a conèixer la figura del codificador i modernitzador de la llengua catalana.
El Mapafabra
Tota la informació sobre l’Any Fabra es pot consultar al web AnyPompeuFabra.cat i al compte de Twitter @AnyFabra. En el web es troba el Mapafabra, que amb la col·laboració de les aportacions dels ajuntaments i dels ciutadans geolocalitza els llocs dedicats a Fabra arreu dels territoris de parla catalana. Un formulari facilita la tramesa de la denominació exacta del lloc amb fotografies, coordenades, etc.
“Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa” (Manuel de Pedrolo)
Manuel de Pedrolo, poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor, va apropar la literatura catalana a tothom. Va néixer al 1918, l’any en què Pompeu Fabra publicava la seva Gramàtica catalana normativa.
Va ser un autor molt popular i prolífic, amb més de 70 novel·les, 3 llibres de poesia, 15 obres de teatre, nombrosos articles periodístics recollits en 9 llibres, i moltes traduccions. Va dirigir la primera col·lecció de novel·la policíaca en català, La cua de palla. Pedrolo va tenir molts problemes amb la censura franquista: les seves obres van ser retallades sistemàticament en les primeres edicions, i li van prohibir deu llibres.
Als anys 70 molts joves catalans s’iniciaven en la literatura catalana amb les seves obres, sobretot amb Mecanoscrit del segon origen, una de les novel·les més llegides de l’època, juntament amb Joc brut. Entre les seves obres trobem el cicle Temps obert, d’onze títols, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.
A finals de la dècada dels 70 Pedrolo va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. De fet va rebre força premis literaris, entre ells, el Víctor Català i el Sant Jordi. Com a membre de l’Associació d’escriptors en llengua catalana, del 1984 al 1989 convocà el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
Commemoració de l’Any Pedrolo
Tota la informació sobre la commemoració de l’any Pedrolo es troba el web que el Departament de Cultura dedica aquest any a l’autor, que inclou, entre d’altres informacions, un catàleg d’exposicions, un catàleg d’espectacles i una agenda d’actes amb diverses activitats programades que commemoren el naixement de Manual de Pedrolo, com conferències, taules rodones, recitals...
En el web de l’Any Pedrolo també es poden trobar recursos de diferents tipus:
- Bibliografia.
- Novetats editorials.
- Recursos pedagògics per conèixer l’autor i l’obra: activitats pedagògiques, rutes literàries i audiovisuals.