Contacte
El gènere i la identitat de gènere
Entenem per gènere el conjunt de característiques psicològiques, socials i culturals assignades a dones i homes, que s’adquireixen en el procés de socialització.
El gènere és la construcció social d'allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds, rols..d’allò que una cultura determinada atribueix a una persona en un moment donat en funció del seu sexe i de com es relaciona amb les persones segons el sexe que tenen.
A la nostra societat el gènere està construït com a binari: femení i masculí. Es podria dir que l’atribució social del gènere comença ja abans de néixer, al voltant dels 4 mesos de vida, amb la primera ecografia.
Identitat de gènere
Mentre que el gènere ens és atorgat des de la societat, la identitat de gènere prové de la nostra pròpia percepció, de la nostra subjectivitat. La identitat de gènere i el gènere atorgat socialment no tenen perquè coincidir. A més, donat que el gènere és construït per la societat, el fet que hagi de ser necessàriament binari és discutible. Es podria haver construït d’una altra manera.
AMUNTEl gènere, concepte en procés de revisió
El concepte de gènere, i per tant l’atribució social del gènere es troba en procés de revisió a la nostra societat occidental.
Partim de la base de què cadascú de nosaltres és el producte d’una combinació d’elements independents: sexe, identitat de gènere, orientació sexual i expressió de gènere. El fet que un d’aquests elements sigui d’una manera no implica com ha de ser un altre:
- sexe: quines són les meves característiques biològiques, genètiques, genitals i hormonals. Cal tenir present que l’ésser humà no neix totalment programat genèticament.
- identitat de gènere: qui sóc quant a gènere, un aspecte essencial de la identitat en majúscules de la persona.
- orientació sexual: qui m’atrau sexualment/afectivament
- expressió i rol de gènere: com expresso el gènere, amb la meva aparença, el meu comportament, etc.
Òbviament no podem posar percentatges a cadascun d’aquests elements i muntar una classificació. Tampoc podem pressuposar l’orientació sexual ni la identitat de gènere de ningú, perquè no són visibles, i a més estan subjectes a l’evolució de la persona al llarg de la seva vida. Pel que fa a gènere, totes i cadascuna de les persones seriem úniques. Posar-hi categories...té sentit realment?
Què hi ha darrere de la identitat de gènere?
Un dret humà: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets” (Declaració Universal de Drets Humans).
La construcció social del gènere de la persona comença en néixer: amb el nom, el color dels llençols del bressol, les joguines, la indumentària ... després amb l’escola (encara hi ha escoles per a nens i escoles per a nenes). A mida que anem creixent ens anem trobant més o menys còmodes amb aquesta atribució. N’hi ha qui no s’hi senten gaire o gens, i aleshores comencen les dificultats.
La Declaració de Montreal
La Declaració de Montreal sobre els drets humans de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals és un document adoptat el 29 de juliol de 2006 a Montreal (Canadà) a la Conferència Internacional sobre els Drets Humans LGBT. La declaració enumera i explica quins han de ser els canvis necessaris per fer realitat els drets de les persones LGBT arreu del món, començant pels més bàsics:
- Protecció de la violència d’estat i de la violència privada.
- Llibertat d’expressió, reunió i associació.
- Llibertat de mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe en privat, amb consentiment mutu i entre adults.
Es proclama que els canvis legals, polítics i socials que han de proporcionar drets iguals a les persones LGBT també han de servir per promoure els drets socials de totes les persones.
Lluita contra els estereotips i prejudicis de gènere
Potser és el teu cas o el d’algun amic o amiga, o company del teu centre d’estudis...té problemes, pateix incomprensió, potser fins i tot discriminació i maltracte per raons de gènere. Els estereotips i els prejudicis fan patir innecessàriament i suposen una gran distorsió en la trajectòria vital de les persones.
Les persones joves ho pateixen amb especial intensitat, ja que es troben immerses en un procés de socialització i de conformació de la seva identitat. Tot i que ens socialitzem al llarg de tota la vida, la infantesa i la joventut són els períodes més intensos en aquest sentit.
L’objectiu de combatre els estereotips i els prejudicis de gènere és defensar un dret humà, alliberar les persones que els pateixen innecessàriament i defensar els seus drets.
Informació relacionada
Empenta per part de la llei i l’administració pública
La promulgació de la Llei 11/2014 de 10 d’octubre per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va recollir la demanda històrica d’un teixit social que durant dècades havia estat reivindicant els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Aquestes persones han anat assolint progressivament un reconeixement social i polític que se’ls havia negat, però que encara és lluny de ser un reconeixement ple.
L’objectiu d’aquesta llei és desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar situacions de discriminació i violència. Es tracta d'assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat.
Xarxa SAI: Servei d'Atenció Integral LGBTI
En coordinació amb els ens locals de Catalunya, la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI a Catalunya, pionera a Europa, treballa principalment en dues línies:
- La visibilització, sensibilització i atenció al col·lectiu LGBTI i a les famílies
- La informació, acompanyament, recepció de denúncies i tràmits LGBTI
Creació del Departament d’Igualtat i Feminismes
El nou Govern de la Generalitat incorpora un nou Departament d’Igualtat i Feminismes que s’ocupa de la política en relació amb les persones gais, lesbianes, bisexuals, transgèneres i intersexuals, entre d’altres competències, com les polítiques de dones, la política d’immigració, d'igualtat, accessibilitat o de garanties de drets i no discriminació.
Alguns conceptes bàsics
Intersexualitat
Característica orgànica de la persona per la qual es dona una discrepància entre el sexe i els genitals. La persona té alhora característiques genètiques pròpies de la dona i de l’home en grau variable.
Transidentitat
Les persones transgènere se senten del sexe contrari al què els va ser atribuït en néixer. No s’identifiquen exactament ni amb un home ni amb una dona d’acord amb els estàndard socials tradicionals. Tot això és independent de si s’han sotmès o no a una intervenció quirúrgica.
Transexualitat
Les persones transsexuals s’identifiquen fortament amb un sexe, i en condicions de llibertat expressen la seva sexualitat d’acord amb els estàndard de gènere atribuïts a aquest sexe.
Discriminació per raó d’orientació sexual
La produïda envers aquelles persones que senten una atracció emocional, sexual i afectiva perdurable vers una altra persona del seu mateix sexe.
Discriminació per identitat de gènere
La produïda envers aquelles persones que senten que pertanyen a un gènere amb el que s’hi identifiquen que no coincideix necessàriament amb el seu sexe biològic.
Discriminació per expressió de gènere
La produïda envers aquelles persones que s’expressen i es manifesten amb el gènere contrari al seu sexe biològic.