Contacte
T'han insultat mai a les xarxes socials? t'han espiat a través del mòbi? t'han denigrat mai a internet pel teu cos o la forma en què estimes? les violències masclistes digitals, fruit d'interaccions entre el masclisme i la violència digital, són un problema social que cal abordar. Cal una internet saludable.
Les violències maslistes digitals (VMD) són un fenòmen social creixent. Algunes més identificades, com l'assetjament a les xarxes, s'han intensificat, i d'altres més recents com la suplantació d'identitat o el cracking (robatori de comptes personals) s'estenen.
Els biaixos de les TRIC
L’ecosistema digital és un important espai de socialització on interactuem. Cada cop més ens relacionem a través de la tecnologia, però cal tenir present que aquesta no és neutra.
Les tecnologies de la relació, la interacció i la comunicació (TRIC) no es troben lliures de biaixos: han estat dissenyades sobretot per homes, blancs, de classe social benestant, occidentals i cisheterosexuals, la qual cosa ha comportat, entre d'altres, una bretxa digital de gènere.
A més al darrera de les TRIC hi ha corporacions multinacionals, les Big Tech, per a les quals els guanys econòmics són l'objectiu principal, molt per sobre d'altres consideracions. Per exemple, en el cas de Twitter, plataforma usada per cents de milions de persones al món, l'aplicació suspén quant a respecte on-line als drets de les dones.
La mirada feminista davant les TRIC és òbviament crítica, però alhora vol ser constructiva i aprofitar les possibilitats de la tecnologa per promoure aspectes positius, com les relacions igualitàries o l'autocura.
Violències masclistes a l'espai digital
L'espai digital com a espai de relació i comunicació està atravessat per atacs i discriminacions que impacten en els diferents àmbits de la vida d'una persona: laboral, econòmic, físic, d'expressió pública, etc.
Hi ha una continuïtat entre l'espai on-line i l'off-line en les nostres interaccions socials: passem d'un a l'altre de forma contínua i natural. Els nostres actes on-line també tenen un impacte real, per tant, no ens podem desresponsabilitzar d'allò que fem a internet.
Les violències masclistes digitals són el reflex d'unes relacions socials on domina el poder cisheteropatriarcal i colonial. Pel fet de ser digitals, tenen un caràcter viu, dinàmic i d'immediatesa, de manera que per exemple en el cas de l'assetjament aquest passa a poder ser permanent. A més, com poden ser anònimes produeixen sensació d'impunitat.
Algunes dades:
- afecten sobretot la població jove, la franja de població que s'ha socialitzat convivint amb internet.
- la majoria les pateixen les dones i persones identificades com a dones.
- moltes de les persones que en són víctimes tenen cossos no normatius o amb diversitat funcional.
- són especialment atacades les dones amb rellevància pública, ja sigui política, artística, esportiva, o d'activisme.
- la majoria de les persones agressores són homes, persones conegudes (que no vol dir que la víctima pugui detectar qui és), i en molts casos són les parelles i ex parelles.
- de vegades comunitats i sectors antifeministes fan que els atacs siguin virals.
-
13 formes d'agressió contra les dones (Obre en una nova finestra)
Diferents formes de violència digital recollides per Luchadoras, col·lectiva feminista que, entre d'altres reptes, treballa per a la construcció d'una internet lliure de violències.
AMUNTPràctiques de violència masclista digital
Per poder protegir-se de les violències masclistes digitals el primer pas és aprendre a identificar-les.
Cibercontrol i cibervigilància
Les accions de control i vigilància es donen sovint en les relacions sexoafectives, i també en l'àmbit familiar per part de pares i mares autoritaris. Hi ha fins i tot programes espia (spyware) que vigilen allò que les persones fan al seu ordinador per robar les seves dades personals, i enviar-les a una altre persona per internet.
Dòxing
Acció de cercar i publicar a internet informació privada d'una persona o grup de persones, habitualment amb la mala intenció d'humiliar, intimidar o amenaçar. La informació s’obté a partir de cerques a bases de dades d’accés públic i xarxes socials (com Facebook o Twitter), fent hacking i amb enginyeria social.
Sexpreading
Acció de difondre fotografies amb contingut sexual a d’altres persones sense el seu consentiment. Les imatges s’obtenen de formes diverses, com filtracions a comptes personals en el núvol, webcams o a través de creepshoters, persones que graven imatges íntimes a distància sense el consentiment de la persona i que després difonen em pàgines pornogràfiques.
Cal remarcar que en aquest tipus de violència la persona agressora no és només la primera que divulga el contingut sense consentiment, també són agressores totes aquelles persones que el reben i el reenvien.
D'altra banda, hem de diferenciar entre sèxting i sexpreading. El sèxting és una pràctica sexual que no implica que les imatges es puguin desar, publicar i distribuir. Tot i així, val la pena deixar les coses clares i comprometre's de forma prèvia a la confidencialitat per evitar un possible posterior sexpreading.
Sextorsió
Xantatge que es fa a una persona sota l'amenaça de fer públics a la xarxa imatges o vídeos comprometedors, on apareix despullada o fent alguna activitat sexual. De vegades està associat al sexpreading.
Suplantació d’identitat
Es pot donar com una forma de ciberbullying, desvetllant informació privada, creant perfils falsos a les xarxes o accedint a comptes d’una altra persona. La suplantació d’identitat està recollida al Codi Penal essent imputable com a delicte.
Pirateig de programari (cracking)
Acció de desactivar els sistemes de protecció d'una aplicació o d'un programari determinat per poder-los utilitzar o distribuir de manera fraudulenta (per alterar o eliminar les dades d’un programa, d’un document informàtic... ).
Protecció legal del dret de les dones a erradicar la violència masclista
La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, va ésser una llei catalana pionera. Va ser actualitzada i ampliada per la Llei 17/2020, del 22 de desembre.
La Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, recull entre d'altres aspectes:
- La regulació de les violències digitals, ateses les nombroses agressions masclistes que es produeixen amb l’ús de les xarxes socials o de tota mena de dispositius electrònics o digitals, com les suplantacions d’identitat, la publicació de fotografies o vídeos sense consentiment, o els insults i les amenaces.
- La protecció dels drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere.
- El fet que la violència masclista digital no només impacte en la salut, la seguretat i el benestar de les dones, també les silencia, ja que per evitar aquestes violències, moltes dones deixen de participar en els debats socials.
Privacitat i ombra digital
En una societat digital la cura de la privacitat és bàsica per exercir i protegir els drets de les persones. Cal però que a més de protegir la pròpia privacitat cuidem també la de les persones que comparteixen dades amb nosaltres.
Recorda que cada moviment que fas a internet i al teu equip genera un rastre que té un valor econòmic. Que cada cop que penges quelcom en una xarxa social perds el control sobre aquest contingut. Encara que ho esborris, com a mínim queda enregistrat en els servidors de la xarxa social i qui l’hagi vist en pot fer-ne ús.
L'ombra digital són totes aquelles dades i informació que vas deixant com un rastre a través de les teves connexions a internet sense ser-hi conscient. No és el mateix que la petjada digital, que també deixa rastre, però on facilites informació de forma conscient i on la plataforma t'informa de l'ús que en farà.
És complicat no generar ombra digital i per això es posen límitacions legals. Les plataformes han de complir el Reglament europeu per a la protecció de les dades personals.
Pots escurçar la teva ombra digital desactivant la connexió automàtica a xarxes de wifi lliures de contrasenyes quan estiguis fora de casa; eliminant la teva subscripció a totes aquelles “newsletters” que no vulguis rebre, i esborrant els comptes a xarxes socials, webs i correus electrònics que no facis servir.
-
Com funciona el rastreig? (Obre en una nova finestra)
Informació sobre com funciona el rastreig (tracking), quines dades es recullen i per qui.
La cura digital a les teves mans
Millora la protecció dels teus comptes i dels teus dispositius
No facilitis permisos a aplicacions quan vegis que aquests no tenen sentit o que són innecessaris, i utilitza motors de cerca que respecten la privacitat (Startpage, Brave Search o DuckDuckGo). Apaga el GPS, la connexió WIFI i el Bluetooth quan no els utilitzis.
Fes servir canals segurs
Utilitza aplicacions de missatgeria segures, com Signal, Wire, Confide o Wickr, que funcionen amb xifrat de principi a fi: on només les persones que es comuniquen poden llegir els missatges. Fan que les imatges desapareguin un cop vistes, dificulten les impressions de pantalla i permeten saber quan algú ho intenta. No requereixen el telèfon per registrar-se.
Vés amb compte amb els canals no segurs, com els missatges de text (SMS), iMessage, Whatsapp, Telegram, Facebook, Instagram, Tinder o qualsevol aplicació de missatgeria que mostri el número de telèfon o que permeti descarregar les imatges que es comparteixen amb altres persones.
Pren cura de la teva informació
Fes servir aplicacions de xifrat i de privacitat de dades al núvol. Recorda que pots enviar continguts i desar-los de manera xifrada. Alhora d'encriptar-los cal fer-ho amb una contrasenya segura i que només sàpigues tu.
No enviïs continguts amb metadades associades. Pots editar les metadades associades als continguts que vulguis enviar amb editors de metadades.
Cobreix la càmera del teu dispositiu per evitar que ningú obtingui imatges sense el teu consentiment. Pots fer servir protectors de privacitat de la càmera. També pots desactivar el micròfon.
I si vols assegurar un esborrat segur d'informació, utilitza una aplicació que esborri els rastres dels arxius del teu dispositiu.
-
Gestió segura de contrasenyes (Obre en una nova finestra)
Informació sobre com fortificar la seguretat dels teus comptes i dispositius.
-
Comprovador de seguretat de contrasenyes (Obre en una nova finestra)
Aplicació que valora la seguretat de la teva contrasenya.
-
Reclamacions a les xarxes socials (Obre en una nova finestra)
Informació sobre com reclamar a una xarxa social si consideres que ha fet una intervenció inadequada en el teu compte o contingut.
-
Cryptomator (Obre en una nova finestra)
Et permet protegir pel teu compte i de forma independent les dades que tens al núvol. Programari senzill i de codi obert.
-
MetaCleaner (Obre en una nova finestra)
Aplicació per netejar les metadades dels teus arxius i aconseguir anonimat.
-
ObscuraCam (Obre en una nova finestra)
Aplicació per desenfocar cares i eliminar les metadades de la càmera i de la localització.
-
Bleachbit (Obre en una nova finestra)
Aplicació d'esborrat segur.