Abans deixàvem el camp per anar a la ciutat perquè hi trobàvem més oportunitats. Actualment ja no és així. Les noves tecnologies i les transformacions a les ciutats han afavorit que hagi crescut el nombre de persones joves i noves famílies que deixen la ciutat per anar a viure en entorns més senzills i col·laboratius. D’altra banda, la tecnologia permet barris connectats i annexos a les ciutats. Els experts en urbanisme plantegen la necessitat de repensar les ciutats.
Augment dels “Rusticarians”
L’especulació urbanística en les gran ciutats i els alts preus de l’habitatge fa que moltes persones joves no puguin viure en els nuclis urbans de les ciutats. En l’actualitat creix arreu el fenomen de deixar la ciutat per anar a viure a entorns menys urbanitzats.
Les transformacions a les ciutats i el declivi del treball col·laboratiu (compartició de serveis) afavoreix que joves i noves famílies es plantegin la seva vida familiar i laboral en entorns més senzills, però connectats gràcies a les noves tecnologies, on troben més qualitat de vida, esdevenint “rusticarians”, terme que s’utilitza a Gran Bretanya per referir-se a aquest col·lectiu.
Les noves tecnologies faciliten l’oportunitat d’equilibrar territorialment l’activitat econòmica i la distribució geogràfica de la població. L'eina Retorna és una plataforma per promocionar i fer visibles els joves que volen treballar a les comarques rurals, i alhora serveix d'enllaç per a que les empreses que ofereixen llocs de treball en aquestes comarques trobin perfils professionals que encaixin amb les seves necessitats.
Aquest eina s'emmarca dins del programa Odisseu, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i per la Direcció General de Joventut, a partir d'una iniciativa conjunta de la Fundació del Món Rural i de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), amb la col·laboració dels Grups d’Acció Local Leader de Catalunya i la xarxa de professionals de joventut, que pretén incentivar i facilitar el retorn de joves cap al medi rural.
Economia col·laborativa
Es tracta d’un model econòmic basat en xarxes de comunitats de persones connectades a través de plataformes digitals, on comparteixen béns o serveis i obtenen un benefici econòmic, que pot ser o no monetari. És un model de comunitats de igual a igual (P2P) en contraposició a les institucions centralitzades.
Les formes de cessió de béns i prestació de serveis d’aquest model es poden implementar amb més facilitat en entorns senzills o en entorns rurals. Aquest factor contribueix al fenomen dels “rusticarians”.
La Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’economia col·laborativa de la Generalitat estudia com promoure a través de plataformes tecnològiques pràctiques col·laboratives, perquè els ciutadans puguin oferir i intercanviar serveis, o recursos infrautilitzats, a través de comunitats d’usuaris, connectant oferta i demanda, garantint alhora la seva convivència amb altres modalitats de prestació de serveis. La Comissió està integrada per membres de diferents departaments de la Generalitat competents en sectors econòmics diferents.
La plataforma digital Ruralcat és un projecte innovador per desenvolupar el sector agrari, agroalimentari i rural per apropar les noves tecnologies al món rural, i facilitar l'accés a la informació, formació i serveis d'interès. Es tracta d' un espai on es poden generar relacions i intercanvis; beneficiar-se de serveis, notícies i divulgació tècnica; tenir accés a la innovació, la transferència tecnològica i les noves tecnologies, i aprofitar-se de l'assessorament i la formació a distància.
Les ciutats del futur. El cas d’Helsinki.
Cada cop més la mitjana d’edat de les persones que viuen als nuclis urbans de les grans ciutats pot anar augmentant, esdevenint llocs de persones ja retirades. Els experts en urbanisme i disseny urbà consideren que haurem de repensar les ciutats, plantejar-nos com volem que siguin en el futur, com volen viure-hi amb l’ajuda de les tecnologies digitals.
La ciutat d’Helsinki ha estat pionera estudiant escenaris futurs del seu disseny urbanístic. Els seus ciutadans aposten per un model de ciutat col·laborativa, on les persones comparteixin serveis, i on els seus habitants puguin promoure iniciatives de millora dels barris.