-
Dipòsits
-
Targetes
-
Préstecs
-
Fons d'inversió i de pensions
Dipòsits
Quan vagis al banc o a la caixa t'oferiran diverses modalitats de dipòsits per guardar-hi els diners. Cada entitat té unes condicions específiques i aquí no les detallarem pas, però t'explicarem quins son els principals sistemes d'estalvi.
- Compte corrent: El client cedeix al banc o a la caixa una quantitat de la qual podrà disposar lliurement mitjançant un taló o una targeta. Històricament aquest dipòsit no era remunerat, però actualment els clients en cobren un interès variable.
- Comptes d'estalvis o a la vista: També permeten de disposar immediatament dels diners dipositats. Les entrades i sortides de diners queden registrades en una llibreta d'estalvis que té caràcter de document financer.
- Comptes a termini fix: No permeten de disposar lliurement dels estalvis, sinó que estableixen un termini per a poder-los recuperar i cobrar-ne l'interès. A la pràctica sempre hi ha l'opció d'accedir als fons dipositats, però la remuneració es menor que no pas quan s'exhaureix el termini.
També hi ha els comptes d'estalvi relacionats amb una operació concreta. És el cas dels comptes habitatge, per exemple, en què les quantitats dipositades s'han d'esmerçar exclusivament en l'adquisició d'un habitatge. Si retirem els diners abans d'hora hem de renunciar als interessos.
Targetes
Els bancs i caixes ofereixen targetes de crèdit o de dèbit als clients com una eina per a administrar els fons dipositats. Cadascú decideix lliurement quina fa servir, segons el sistema de pagament que s'estimi més, però convé saber quines diferències hi ha entre l'una i l'altra.
- Targeta de dèbit: Hi compres i hi pagues al moment. La targeta es vincula al compte d'estalvis i cada pagament implica automàticament una retirada de diners del teu compte bancari.
- Targeta de crèdit: Et permet de comprar al moment i pagar al cap d'un mes. Amb els pagaments fets amb aquesta targeta, l'entitat financera t'avança els diners de la compra però no els retira automàticament del teu compte. A final de mes es liquiden els deutes.
Préstecs
Si has de manllevar una quantitat de diners per pagar un projecte personal, les entitats financeres ofereixen préstecs (també anomenats ) a un interès variable i durant un termini fix. Tots els bancs i caixes solen oferir condicions especials per a joves. Informa-te'n a les entitats.
Cada caixa o banc té uns criteris propis per a acceptar un préstec, però en general tots volen assegurar-se que tens solvència (capacitat de retornar el préstec) com a client i te'n demanaran garanties personals (propietat de béns o recursos) o alienes (avals). Si no pots demostrar solvència i has de menester un préstec, cada cop hi ha més iniciatives de finançament alternatives, per mitjà dels microcrèdits o de la banca ètica.
Microcrèdits
Els microcrèdits són préstecs de quantitats limitades per a pagar projectes d'autoocupació a persones que, per la situació en què es troben, no poden accedir al sistema tradicional de crèdits. Aquests préstecs no requereixen cap aval ni cap garantia, i sovint es concedeixen amb la tutela i l'acompanyament d'entitats socials. Les condicions d'aquests microcrèdits varien d'unes institucions a unes altres: en canvia el tipus d'interès, les comissions, els terminis de devolució i fins i tot l'existència o no de període de manca (possibilitat d'ajornament de la devolució).
Darrerament augmenten les empreses que concedeixen préstecs al moment o fórmules aparentment màgiques per plantar cara als deutes. Són molt atractives en cas de necessitat econòmica, però cal anar-hi amb molt de compte: poden arribar a agreujar la situació econòmica de qui hi recorre.
El refinançament és un sistema pel qual un particular, ofegat pels pagaments que ha de fer, demana un préstec per pagar alhora tots els deutes acumulats. Així, la quota mensual resulta més assequible, per bé que el termini del crèdit sigui més llarg i l'interès, molt més alt. Com que les entitats financeres sovint deneguen aquestes operacions per manca de solvència de qui les demana, usurers i intermediaris sense escrúpols s'ofereixen a donar els diners necessaris per a refinançar els deutes; però tot això té uns costos elevadíssims a termini mitjà i llarg.
Fons d'inversió i de pensions
Els bancs i les caixes promouen els fons d'inversió i de pensions com una forma d'estalvi a llarg termini que serveix per a recuperar els diners amb un benefici variable, després d'un període determinat (en jubilar-se, per exemple).
Com que gestiona fons, l'entitat financera disposa lliurement d'una gran quantitat de diners de particulars que pot administrar com consideri més convenient. Això inclou canalitzar l'estalvi aliè cap a mercats financers organitzats, empreses de qualsevol mena o paradisos fiscals, per exemple.