Quin és el cos perfecte?
Alguna vegada heu tingut la sensació de rebre contínuament missatges sobre com hauria de ser el vostre cos? Només cal parar atenció una estona als anuncis que s’emeten a la televisió per notar l’efecte de la pressió estètica. Sembla que hàgim d’estar tot el dia pendents del que mengem —del que engreixa, del que aprima— de l’exercici que fem, de la depilació, de la roba i del maquillatge. Se’ns imposa que hem de tenir un cos perfecte, sempre a punt per lluir, i sovint somiem en un cos així i ens proposem aconseguir-lo, ni que sigui una mica.
Però quin és el cos perfecte? De fet, hi ha cossos perfectes? Els ideals de bellesa canvien en funció del context històric, social i cultural que ens ha tocat viure. Els mitjans de comunicació, la publicitat, la moda... ens fan creure que hem de comparar el nostre cos amb un d’ideal. Però a les persones ens atrauen cossos diferents: no podem pretendre que els cossos de tothom ens sigui atractius, de la mateixa manera que el nostre mai serà atractiu per a tothom. El que és important és que nosaltres ens hi sentim còmodes. A qui no li agradi, que no ens miri!
Aleshores, què hem de fer per estar còmodes amb el nostre cos? En primer lloc, hem d’acceptar que ni som perfectes, ni ens cal ser-ho. No podem permetre que ningú ens faci sentir malament per ser qui som. A més, és pràcticament impossible que ens agradin totes les parts del nostre cos. En tenim moltes, i sempre hi haurà alguna cosa que voldríem tenir diferent. No obstant això, cal que ens donem permís per ser qui som i com som. I cal recordar que, per agradar als altres, primer ens hem d’agradar a nosaltres!

Informació relacionada
La importància de l'esport
L’activitat física és font de salut i benestar. Ens fa ser persones més resistents i més sanes. De fet, ens aporta beneficis no només físicament, sinó també emocionalment, ja que és una manera de descarregar tensions, desconnectar i ens permet dormir més bé. I a més, si ho fem en grup, ens permet relacionar-nos amb altres persones i això afavoreix la constància i la cooperació.
L’activitat física sempre ha de ser planejada i ens ha de fer gaudir, i no ens hem de pressionar en excés. Està molt bé fer exercici, especialment si són activitats a la natura, però l’esport no ha de condicionar el nostre estat d’ànim. Si patim o ens enfadem perquè hem faltat a un entrenament, o perquè no hem pogut anar al gimnàs per un imprevist, hem de preocupar-nos. Dedicar-se compulsivament a l’exercici físic, modificar l’alimentació i, en resum, estar obsessionats per tenir un aspecte físic atlètic i musculós és negatiu i pot comportar el desenvolupament de trastorns psicològics.
En el cas de les persones que són esportistes d’alt rendiment és diferent. En aquest cas, són persones professionals que, amb molta dedicació, esforç i compromís, treballen dia a dia per l’autosuperació. Tot i això, alt rendiment i salut han de ser compatibles. Forçar massa el cos pot ser contraproduent, i tenir l’efecte contrari al buscat. Massa pressió i estrès poden implicar dificultats físiques i que no rendim tant. També és important, per tant, poder gaudir de l’alt rendiment.
Parlem de dietes
Com a conseqüència de la pressió estètica i del culte al cos, les dietes estan molt presents en el nostre dia a dia. Apareixen freqüentment anunciades a la televisió i les revistes, surten a les converses i la gent en parla. Moltes dietes es presenten com a miraculoses, especialment les destinades a perdre pes ràpidament i sense patiment (cosa que és impossible). Quins interessos creieu que hi ha darrere de promocionar aquestes dietes i aquests models de cos?
Cal dir que hi ha opcions i maneres saludables de fer dieta. Per això, abans de seguir o començar una dieta ens hem de preguntar per què volem fer-la. És perquè no ens agradem? Ens fa vergonya exposar el cos? O és perquè creiem que no agradem a altres persones? És important que no ens comparem amb els cossos d’altres persones, ja que quan fem això tenim tendència a fixar-nos tot just en els aspectes del nostre cos que no ens agraden.
És molt important sentir-nos a gust amb el nostre cos i recordar que ningú té dret a fer-nos sentir malament per com és el nostre aspecte físic. Si quan estem amb amics ens critiquen pel nostre cos, potser hem de pensar si realment són amics. De debò volem una amistat on se’ns valori pel cos? Els amics de debò no et jutgen per com és el teu cos, ni et pressionen per fer dieta, ni et fan sentir malament per com és el teu cos. Els amics de debò t’accepten tal com ets i volen que estiguis bé, feliç i saludable.
Si realment volem seguir una dieta, hi ha dos requisits imprescindibles: poder menjar de tot (cap aliment està prohibit) i no passar gana. Qualsevol dieta que no compleixi aquestes dues condicions acostuma a incomplir-se i això ens genera sentiments d’angoixa i autoculpa. És en aquest moment quan pensem que és culpa nostra no tenir un “cos perfecte”. Cal que treballem per no tenir aquest sentiment de culpa. Quan mengem de tot i no passem gana, podem controlar millor les quantitats, i per tant podem seguir una dieta que ens permeti aconseguir millor els nostres objectius. I això ens fa sentir bé!
Informació relacionada
-
-
Vigorèxia: obsessió per un cos musculós (Obre en una nova finestra)
Article de la doctora Marta Castells publicat a la web del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
-
Vigorexia, obsesión por el culto al cuerpo (Obre en una nova finestra)
Article publicat a la revista Consumer.es sobre aquest trastorn: causes, símptomes, riscs a curt i a llarg termini, i tractament.