Què són els TCA?
Els trastorns de la conducta alimentària són alteracions mentals que es caracteritzen per modificacions dels hàbits alimentaris (afartaments, pèrdua de control, restriccions i limitacions dels menjars) i l’obsessió pel control del pes. Les conseqüències dels TCA són negatives, tant per a la salut física com la mental de la persona que pateix el trastorn.
Cal dir, però, que sovint la persona afectada pel trastorn no és capaç d’identificar-ne les conseqüències, i això complica que reconegui la malaltia i que vulgui tractar-se. Hem de tenir empatia amb la persona, ja que ningú vol seguir un tractament per resoldre un problema que no creu tenir. El suport emocional de les persones properes (família, grup d’amics, parella) és molt important per ajudar la persona a sentir-se acompanyada i prendre consciència de la necessitat de deixar-se ajudar per un equip d’especialistes. A més, són tractaments llargs i complexos, així que cal ser molt constant i pacient.
Els TCA no tenen una única causa i ningú n’és culpable, així que no podem dir mai a una persona que pateix un trastorn que és per culpa d’algú o d’algun fet en concret. De fet, són trastorns que tenen origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. Els TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA: les persones que segueixen aquests tractaments poden superar el trastorn i recuperar el control sobre la seva vida.
Els TCA més coneguts són l’anorèxia i la bulímia, però n’hi ha d’altres.
Les persones que pateixen anorèxia senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència. La persona pot veure’s grassa o desproporcionada, tot i tenir un pes per sota del que es considera normal.
Les persones que pateixen bulímia es caracteritzen pels episodis d'afartaments. En aquests moments, mengen una gran quantitat d'aliment sense control i en poc espai de temps (per exemple, una o dues hores) i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar les ingestes excessives amb vòmits o activitat física.
Què he de fer si sospito que algú pateix TCA?
Una bona amistat és la que es preocupa per tu, que t’ajuda i t’acompanya en els moments en què ho necessites. L’amistat és confiança, és la persona amb qui et sents prou segur de compartir les emocions i sentiments sabent que serà lleial i quedarà entre vosaltres.
A vegades, hi ha situacions en què ser un bon amic o amiga comporta traspassar aquest límit: els moments en què veus que la persona està en una situació de risc. En aquestes situacions la lleialtat implica demanar ajuda a una persona adulta de confiança, fins i tot encara que la persona que ens preocupa no vulgui fer-ho.
Com es detecta si un amic o amiga pateix un trastorn de la conducta alimentària?
- Canvis a l’hora de menjar: saltar-se àpats, tirar menjar a les escombraries, amagar menjar, que sempre digui que no té gana, observar que mai està present a l’hora dels àpats, etc.
- Canvis corporals: observar que està perdent o guanyant pes, escoltar comentaris negatius envers el seu cos, detectar que es veu diferent de com el veus tu, veure que es posa moltes capes de roba (fins i tot quan fa calor), etc.
- Canvis en l’estat d’ànim: veure que està més trist, enfadat o apagat. Detectar que s’aïlla o que està apàtic. Observar molts canvis en l’estat d’ànim i que està molt irritable.
Com pots ajudar un amic o amiga si detectes que pateix un trastorn de la conducta alimentària?
Intenta parlar-hi i mostrar-li la teva preocupació. Explica-li que veus que no està bé i ofereix-li la teva ajuda. Et recomanem que li preguntis com se sent, quines són les seves angoixes, què li preocupa, què li està passant... però que evitis parlar sobre les conductes que hagis observat amb relació al menjar i al cos. Si li parles sobre què menja o deixa de menjar, sobre si ha aprimat o engreixat, etc., el més possible és que senti que l’estàs pressionant i no vulgui parlar-ne. Escolta i mostra una actitud empàtica. Evita fer judicis o alliçonar la persona.
En una segona ocasió et recomanem que li expliquis que estàs preocupat perquè creus que li passa alguna cosa relacionada amb l’autoestima i el menjar. Si la persona reconeix el que li està passant, anima-la perquè ho expliqui a la seva família i demani ajuda.
Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns greus en què la persona sovint no és conscient del trastorn que té, tot i estar patint molt. Per això és molt possible que la persona es negui a rebre ajuda.Si tot i insistir que ho expliqui a la seva família es nega a fer-ho o segueix sense reconèixer què li està passant, és important dir-li que l’estimes i que per això demanaràs ajuda.
En aquest punt és important que parlis amb algun professor o amb la seva família. És important que els seus pares o tutors legals tinguin aquesta informació, ja que són qui podran prendre les accions necessàries per proporcionar-li l’ajuda que necessita. Sabem que no és fàcil, que en un principi potser s’enfada amb tu, però a la llarga entendrà que ho has fet perquè l’estimes i vols ajudar-lo o ajudar-la. Segurament en un futur t’ho agrairà.
En aquesta situació et pot fer sentir millor anar a parlar amb algun professor o professora o amb la família juntament amb altres amics. Si ho fas en grup sentiràs menys pressió i més suport. És important que quan això passi li recordis que estàs al seu costat i que pot comptar amb tu no només en els bons moments sinó també en els dolents.