Contacte
Desinformació, fake news o postveritat són conceptes de plena actualitat, que han existit sempre, però que les xarxes socials han expandit d’una manera que sembla imparable.
Estudis sobre les fake
Segons les prediccions de la consultora nord-americana Gartner, el públic occidental anirà consumint més notícies falses que verdaderes i no hi haurà prou capacitat material ni tecnològica per eliminar-les. Els algoritmes de Facebook o Twitter fan servir la intel·ligència artificial per oferir-nos allò que ens interessa, i aprenen qui seguim i quina mena de continguts consumim. Com el que ens ofereixen les xarxes ja és del nostre gust, acceptem més fàcilment el que se’ns explica i, sovint, ho compartim sense qüestionar-nos si és verdader o no.
Però un estudi publicat per Ofcom, l’organisme oficial que regula les comunicacions al Regne Unit, recull que el 96% de joves de 12 a 15 anys els interessen les notícies. D’aquests, un 73% són conscients que existeixen les notícies falses. I tot i que més de la meitat dels joves fan servir les xarxes socials per informar-se, només un 32% considera les xarxes socials com a mitjans fiables. Per tant, sembla que la joventut pren consciència del problema.
Hi ha hagut alguns intents de discriminació automàtica entre allò que és cert i el que no ho és, però no han acabat de funcionar, com el Fake News Challenge o organitzacions com PolitiFact, Snopes o Factcheck, que havien d’etiquetar mentides.
El problema és que la velocitat amb què s’escampen els continguts fa impossible que aquests sistemes funcionin amb prou rapidesa per aturar-les, quan les han detectat ja s’han fet virals. I és aquí on rau el negoci de les notícies falses, com més visites i més seguidors tinguin els llocs que les publiquen, més ingressos; cada nou clic es transforma en ingrés de publicitat. Com és habitual, darrera d’aquestes “iniciatives” sempre hi ha interessos econòmics.
AMUNTAlgunes iniciatives per gestionar-les
Com veiem que la tecnologia, en aquest cas, no ens ajuda a destriar la informació, de l’opinió o de la propaganda, només hi ha una màquina capaç de resoldre l’entrellat de la veritat-mentida amb la qual estem tots plegats ben saturats: el nostre cervell.
Alguns projectes, com el News Literacy Project (Projecte per a l’alfabetització informativa), s’han engegat als Estats Units per ensenyar estudiants a distingir els fets reals de la ficció. El projecte treballa amb educadors i periodistes que ensenyen joves a fer servir els motors de cerca de forma correcta, a reconèixer les fonts més fiables i a tenir una actitud crítica amb la informació.
Per la seva banda, algunes xarxes socials com Facebook es van posar les piles promovent consells per detectar notícies falses: no refiar-se del titulars, investigar la font, sospitar de formats poc habituals o parar atenció a la URL són alguns d'ells.
Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
El Blog Cultura Digital va dedicar el seu Quadern núm 44 a les fake news, els algoritmes i les bombolles informatives. Abans de consumir informació ens hem de preguntar:
- quina és la font, si és anònima, fiable, si hi ha testimonis...
- quin és el mitjà en què s’ha difós el missatge, ho comparteix una pàgina que no és un mitjà de comunicació?
- en quants mitjans s’ha publicat?...
I en relació amb el contingut, qüestions com la data de la informació, si aquesta és partidista o subjectiva, morbosa, si crida a l’acció, si té faltes d’ortografia...
En la mateixa línia el blog de l'ICEC també ha publicat un article que ens ajuda a distingir la realitat de la ficció en les imatges que corren per les xarxes. Imatges descontextualitzades, consulta de metadades, imatges retocades digitalment i canvis en els processos de compressió i descompressió són els elements en els que ens hem de fixar per distingir quines imatges són reals o estan trucades. Fins i tot posen a prova els nostres coneixements amb el test de les notícies falses.
Comissió Europea
La CE va comprovar si les mesures que duen a terme els operadors són prou eficaces o cal més regulació a través d'una enquesta, la Public consultation on fake news and online disinformation, on va recollir l’opinió de la ciutadania europea sobre les notícies falses i la desinformació en línia.
Recordeu que és important no expandir rumors, notícies o continguts sense comprovar-ne l’origen. Qüestionar-se tot allò que us grinyola o que trobeu sospitós és un símptoma de maduresa crítica, que facilita l’exercici dels vostres drets de ciutadania.