Des que es van començar a fer famosos entre les persones més joves, els videojocs han rebut moltes crítiques i han estat acusats de tota mena de mals. De fet, encara hi ha molts mites i creences que fan que a vegades es considerin nocius o perillosos.
Segons l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), s'estima que a tot el món més de 1.200 milions de persones utilitzen regularment la consola, l’smartphone, la tauleta o l'ordinador per entretenir-se, i gaudeixen d'un món que fins no fa gaire es considerava propi de la infància i l'adolescència.
Un 40% de la població de l'Estat espanyol juga a videojocs. Les persones més joves, d'entre 11 i 14 anys, en representen el 79% i són les que més temps hi dediquen.
Informació bàsica per als no iniciats
Els videojocs són programes d’ordinador creats per a l'entreteniment i basats en la interacció d'una o diverses persones amb un aparell electrònic, que pot ser la videoconsola, un telèfon mòbil, l'ordinador, una tauleta o un sistema arcade. En molts casos, aquests aparells recreen entorns i situacions virtuals en els quals el jugador o gamer pot controlar un o més personatges o qualsevol altre element, tot seguint unes regles establertes.
Podem distingir entre les consoles de sobretaula, que connectem a l’aparell de televisió, i les consoles portàtils, que ja gaudeixen d’una alta popularitat. A més, els smartphones i les tauletes també fan funcions de consoles de joc.
En el transcurs de la història dels videojocs han aparegut moltes companyies i videoconsoles diferents. Aquestes es divideixen en generacions i, actualment, conviuen les consoles de l'Octava generació (Nintendo Switch y PS4) i la Novena generació (PS5, XBox Series X y Xbox Series S). Tot i que els ordinadors també són plataformes preparades per jugar amb videojocs, no es consideren consoles i no formen part d'aquestes generacions.
Quins tipus de videojocs hi ha?
De videojocs n'hi ha de molt diversos i per a tots els gustos i se'n fan tota mena de classificacions. Encara que molts jocs en combinin dues o més, les categories més utilitzades per a classificar-los són: acció, aventura, simulació, jocs de rol, estratègia, arcade, esportius, jocs de taula, música i ball, jocs seriosos.
- Acció: Són videojocs pensats per als reflexos més ràpids. Sovint inclouen un temps màxim per a superar una sèrie d'obstacles. També s'hi compten els jocs de disparar a adversaris i evitar que et toquin (coneguts com 'shooters') o els de lluita. Alguns dels exemples més coneguts són jocs com Grand Theft Auto o Call of Duty.
- Aventura: S'hi inclouen alguns dels primers jocs i no posen tant d'èmfasi en els reflexos com en la resolució d'enigmes i problemes. Sovint agraden a jugadors que no són habituals i acostumen a requerir que el jugador es relacioni amb els personatges o amb l'ambient del joc d'una manera imaginativa. En aquesta categoria s'hi poden trobar jocs com Skylanders o Disney Infinity.
- Simulació: S'hi inclouen jocs que simulen, en un ordinador o videoconsola, activitats o processos que succeeixen a la vida real. Són jocs amb força potencial educatiu i, per exemple, en el cas dels simuladors de vol més avançats, alguns estudiants de pilot els fan servir per a aprendre. A més dels simuladors de vol, com el Flight Simulator, o de conducció d'altres vehicles, n'hi ha que simulen la gestió de ciutats, relacions socials o col·lectius humans o animals, com els dela sèrie Sims o Animal crossing.
- Jocs de rol: Els videojocs de rol tenen cert parentesc amb els jocs de rol tradicionals i normalment el jugador ha d'assumir el paper, el rol, d'un aventurer que té unes habilitats específiques que milloren a mesura que avança el joc. Entre aquests hi ha jocs com The Elder Scrolls, Diablo, Final Fantasy. Amb la generalització d'Internet, molts jocs de rol per ordinador s'han adaptat a la xarxa, com el famós World of Warcraft, amb milions de jugadors que adopten el paper de mags o guerrers en un món màgic virtual i juguen entre si.
- Estratègia: Es tracta de videojocs que requereixen habilitats com la capacitat de planificació i previsió. Molts són emparentats amb coneguts jocs de taula, com el Risk, però van molt més enllà. Sovint el jugador ha de comandar exèrcits o, fins i tot, planetes sencers i cal que dediqui l'atenció a l'aspecte militar però també a establir acords amb d'altres jugadors, a fer intercanvis comercials o a aconseguir recursos per continuar creixent. Entre aquests jocs n'hi ha de força coneguts, com els de les sèries Warcraft, Strarcraft, Civilizationso Age of Empires.
- Arcade: Originàriament els jocs d'aquesta mena eren els de les màquines recreatives que funcionen amb monedes i que es poden trobar a sales de joc. Generalment són jocs simples i intuïtius, amb uns comandaments fàcils d'aprendre, però es compliquen a mesura que avança perquè el propietari de la màquina hi guanya diners cada vegada que es comença un joc nou. Ara però, aquest nom es fa servir per definir els videojocs d'ordinador o consola que tinguin unes característiques similars a les de màquines recreatives: un funcionament simple i una dificultat que augmenti a mesura que passi l'estona. Entre aquests jocs se n'hi compten de tan coneguts com el Tetris o l'Space Invaders.
- Esportius: Es tracta de jocs de simulació d'esports, normalment d'equip, entre els quals, aquí, han tingut molt d'èxit els de futbol, com el FIFA o els de bàsquet, com l’NBA 2K. També n’hi ha per fer exercici, com el Wii Fit.
- Jocs de taula: Jocs com els escacs, les dames, el solitari, el Monopoly o fins i tot el tres en ratlla tenen versions per ordinador, mòbil o videoconsola. Sovint permeten jugar contra algú altre o contra l'ordinador mateix.
- Música i ball: s'han desenvolupat, sobretot, a partir de les tecnologies més recents i conviden els jugadors a seguir seqüències de moviment amb els peus o les mans a partir d'un ritme concret damunt d'una catifa que reconeix el moviment, o demanen que se segueixin una sèrie de ritmes concrets damunt d'una superfície determinada, que pot replicar un instrument. S'hi inclouen jocs com Just Dance o Rock Band.
- Jocs seriosos: S'anomenen 'serious games' tots aquells jocs que tenen alguna finalitat més enllà d'entretenir, ja sigui educar, reivindicar, expressar-se artísticament o fins i tot fer propaganda política.
- Sandbox: Sovint es confonen amb els mons virtuals o amb els jocs de món obert, però els jocs d’aquesta categoria són aquells en els quals es comença des de zero, creant pràcticament tot allò necessari per avançar i transformar un món virtual propi. El jugador té molt poques limitacions i pot alterar l’entorn del joc. Aquests jocs no tenen una línia de joc definida i permet llibertat en l’ordre de les accions: es poden definir uns objectius per guiar al jugador, però aquest pot ignorar-los, si vol. Dins d’aquesta categoria hi trobem jocs com Minecraft o Terraria.
Webs per trobar-ne
A la xarxa podeu trobar milers de jocs gratuïts per descarregar o per jugar-hi en línia des de l'ordinador, el telèfon mòbil, la tauleta o l’smartTV. Tot seguit us oferim un recull d'enllaços amb algunes pàgines que ofereixen jocs d'aquesta mena.
-
Game Sloth (Obre en una nova finestra)
Portal on hi pots trobar centenars de jocs per jugar en línia o descarregar.
-
Armor Games (Obre en una nova finestra)
Web que incorpora milers de jocs per jugar en línia, ja sigui amb el mòbil o amb l’ordinador.
-
Megajocs.com (Obre en una nova finestra)
Portal català per a cercar jocs en flash, classificats en 16 categories diferents.
-
Molleindustria.org (Obre en una nova finestra)
Portal sobre videojocs amb rerefons polític, artístic o reivindicatiu. Hi podeu trobar videojocs gratuïts per a tota mena d'ordinadors de temes tan diversos com el comerç del petroli, els enfrontaments religiosos o el funcionament de les cadenes de menjar ràpid.
-
Juegosdiarios.com (Obre en una nova finestra)
Web que incorpora jocs nous cada dia. Estan classificats en 27 categories.
Desmuntant mites dels videojocs
Ni tots els videojocs fan apologia de la violència ni impliquen apoltronar-se davant d'una pantalla. Ni tots els jugadors són personatges solitaris i aïllats del món. Malgrat que des de fa anys, molts detractors han defensat que els videojocs tenen conseqüències negatives per a les persones, les dades desmenteixen molts dels mites relacionats amb aquest entreteniment.
El mite del sedentarisme
Una de les crítiques més comunes als videojocs és que són un entreteniment solitari i afavoreixen l'aïllament i el sedentarisme. Però els jocs funcionen a través d'Internet amb gent de tot el món i la majoria de videojocs d'ara estan pensats perquè hi pugui jugar més d'una persona.
Sovint, grups de joves, o no tan joves, es reuneixen en una casa per fer una partida d'algun joc. Entre els més populars hi ha els de la Wii, la popular consola de Nintendo que permet que famílies senceres i grups d'amics juguin plegats d'una manera molt activa, mitjançant balls i moviments motrius.
La tecnologia de detecció del moviment i del so dels jocs d'aquesta videoconsola trenca completament la idea de sedentarisme dels videojocs. Tecnologies com catifes de ball, jocs motrius o fins i tot entrenadors virtuals personals invaliden la creença que els videojocs fomenten el sedentarisme.
El mite de la violència
És cert que hi ha molts videojocs amb diferents graus de violència, de la mateixa manera que hi ha molts llibres i pel·lícules on la violència també hi és present. De videojocs, n'hi ha d'acció, d'intriga, d'aventures, de fantasia... En definitiva, dels mateixos gèneres en què es publiquen molts llibres i moltes pel·lícules.
Molts videojocs no tenen gens ni mica de violència, i al mercat n'hi ha una gamma molt àmplia per escollir. El codi PEGI (Pan European Game Information), un sistema europeu de classificació dels videojocs per edats, que fou llançat el 2003, pot ajudar a fer la tria. A la web Pegi.info podeu trobar les explicacions dels adhesius que hi ha als embalatges dels videojocs. Cada adhesiu especifica una edat mínima recomanada o un avís sobre contingut potencialment nociu per als més joves. A Pegionline.eu trobareu informació i recomanacions per als videojocs a través d'Internet.
Causen addicció?
L'addicció no és un problema dels videojocs en sí, sinó de la persona que hi juga. Com en el cas de la televisió, per als més petits, són els pares o els educadors a qui pertoca estar al cas de quantes hores dediquen a les pantalles o què miren i a quins videojocs juguen. En el cas dels més grans, cadascú és responsable de mantenir-se alerta i ser conscient de si passar moltes hores amb un videojoc li afecta la vida social o la feina, per exemple.
El risc dels videojocs en línia és que tenen un potencial addictiu perquè existeix la possibilitat de jugar a casa, amb un accés fàcil les 24 hores del dia. El problema apareix quan es supera el límit de temps davant de la pantalla, o quan la vida de l’adolescent es comença a alterar aïllant-se de la família, els amics i qualsevol activitat lúdica que no passi per la xarxa.
Segons el Dr. Josep Matalí, coordinador de la Unitat de conductes addictives de l’adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, hi ha 2 tipus d’adolescents addictes:
- Rebels: joves que juguen a les tardes, han començat a empitjorar resultats a l’institut i tenen algun conflicte familiar, però conserven el seu grup d’amics.
- Reclosos: són joves més grans que tenen problemes per relacionar-se i se’ls pot detectar un trastorn mental més greu que impliqui un tractament mèdic.
Cal dir que les persones amb una autoestima molt baixa o amb alguna dificultat emocional són més propenses a caure en qualsevol addicció, però hi ha maneres d’evitar aquestes situacions. El paper clau en aquesta tasca el té la família. Alguns dels consells que donen els especialistes per intentar minimitzar les conseqüències d’estar enganxats a la xarxa són:
- instal·lar l’ordinador (o la zona de jocs amb videojocs) en una zona comunitària de la casa per evitar l’aïllament i la desconnexió,
- pactar quan de temps i de quina manera es pot fer servir internet per a fins lúdics,
- esbrinar a quins videojocs estan jugant els joves i
- fer entendre al jove que jugar a videojocs no és una activitat que s’hagi de fer de forma aïllada
Aprendre jugant
Amb el videojocs també es pot apendre. En un estudi que els investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya Daniel Aranda i Jordi Sánchez-Navarro van fer en una escola van constatar que els videojocs posen a prova les habilitats en públic sense por al fracàs, i que poden esdevenir laboratoris per a experimentar emocions controvertides a la vida real.
Encara que originàriament només s'haguessin pensat per al lleure, l'ús de videojocs a l'escola, té moltes possibilitats educatives. Hi ha molts videojocs, com les sèries Civilization o Age of Empires, que poden oferir coneixements històrics de manera interactiva. D'altres, com el clàssic Tetris, inclouen habilitats relacionades amb el dibuix.
Cal destacar el joc de construcció col·laborativa, Minecraft, que pot desenvolupar habilitats en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques, Spore, capaç de fer entendre alguns fonaments de biologia i les lleis de la selecció natural, o Hakitzu, que, tot i ser un joc de lluita, per guanyar les batalles entre robots és necessari aprendre a programar.
La professora de la Universitat de Granada, Natalia Padilla Zea, destaca en la publicació El uso educativo de los videjuegos els beneficis educatius dels videojocs, perquè fomenten habilitats com la reflexió, la dinamització de la conducta i el pensament, la capacitat deductiva i l'agilitat mental, la resolució de problemes, la memorització, el tractament de la informació o l'aprenentatge col·laboratiu, entre d'altres. aïllada.
Els videojocs del futur
Spore és un joc on es comença des d'un organisme unicel·lular que evoluciona fins que arriba a ser una espècie animal que, al seu torn acaba desenvolupant intel·ligència i comportament social. I així fins a l'exploració espacial. Cada partida és diferent, perquè no hi ha un nombre limitat d'espècies amb què jugar, sinó que és el jugador qui decideix amb quina mena d'éssers vol jugar, és ell qui els dissenya. I si juga a la versió en línia, ho fa amb els éssers dissenyats pels altres usuaris.
Minecraft és un joc de construcció mitjançant cubs amb textures tridimensionals que permet explorar l'entorn, recol·lectar recursos i crear objectes amb diferents utilitats, etc. En ser un joc de món obert, no hi ha un objectiu específic, de manera que el jugador té una gran llibertat per triar la seva forma de jugar. Aquests jocs de simulació, marquen una fita en que són els jugadors els qui construeixen, no només el curs del joc, sinó també els elements que el composen.
D'altra banda, consoles com la Wii de Nintendo, la Kinect per a XBox360 de Microsoft o el Project Morpheus de Sony ja fa temps que exploren, amb èxit, noves vies d'interacció. Amb webcams integrades, catifes amb sensors, micròfons, o ulleres de realitat virtual, fan jocs capaços de dur el jugador i els seus moviments a dins de la partida. Així, enlloc de jugar a un videojoc de tennis pitjant botons, ho pot fer dret, movent-se tal com faria en una pista de tennis.
Ja es fan experiments per eliminar del tot interfícies com els teclats, els ratolins o els comandaments de les videoconsoles (vegeu-ne un vídeo il·lustrador). En aquest sentit cal afegir-hi les noves vies de relació amb els aparells mòbils, amb les ja implantades les pantalles tàctils i els sensors de posició, que també comencen a canviar la manera de jugar-hi. A més de la Wii, altres jocs considerats més seriosos i basats en trencaclosques, com els famosos Brain Training, han trencat la barrera d'edat de la joventut i són una gran via d'entreteniment per als més grans.
Amb tot això, cal no oblidar la Llei de Moore: els ordinadors i videoconsoles augmenten la capacitat de processar dades any rere any d'una manera gairebé exponencial. Això permet, no només que la qualitat gràfica millori sense aturador, sinó que els jocs esdevinguin també cada vegada més complexos, menys repetitius i tancats.
Estudiar per crear videojocs
Universitats i centres d’estudis ofereixen estudis especialitzats en el món dels videojocs. Alguns exemples són el màster en Joc, gamificació i tecnologia aplicades a l'educació (UB), el grau en Aplicacions interactives i videojocs (UPF), el grau en Disseny i desenvolupament de videojocs (UPC), el màster en Creació de videojocs (UAB), el màster en Desenvolupament avançat de videojocs (URL), el màster de Disseny i programació de videojocs de la UOC, o el cicle formatiu de grau superior en Animació.
-
Disseny de videojocs (Programa Arts i Oficis del Canal 33) (Obre en una nova finestra)
El programa Arts i oficis del Canal 33 dedica una edició a les sortides professionals dels que vulguin pensar, desenvolupar i produir els jocs ideals per a totes les edats i nivells mitjançant les experiències d’alumnes i professors de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives.
Per estar al dia
Per mantenir-vos a l'última sobre videojocs, a Internet també podeu trobar milers de portals, blogs i fòrums que us poden ajudar. Tot seguit us n'oferim una selecció:
-
Game Life (Obre en una nova finestra)
Blog de videojocs de la reconeguda revista de tecnologia Wired.
-
Spider (Obre en una nova finestra)
Blog de dos professors de la Universitat Oberta de Catalunya que investiguen el món dels videojocs i de l'oci digital en general.
-
Games (Obre en una nova finestra)
Secció sobre videojocs del diari britànic The Guardian.
-
Vida Extra (Obre en una nova finestra)
Blog en espanyol sobre videojocs amb les últimes novetats del sector.
-
Generació Digital (Obre en una nova finestra)
Blog del programa de Catalunya Ràdio i del Canal 33 del mateix nom. Publica notícies relacionades amb el món de l’entreteniment digital.
-
Destructoid (Obre en una nova finestra)
Comunitat en línia de jugadors de tot el món, amb ressenyes, fòrums, podcasts per descarregar, concursos, vídeos i apunts sobre les últimes novetats.
-
Aca-Fan (Obre en una nova finestra)
Blog de l'investigador de la University of Southern California, Henry Jenkins, que dedica bona part de les seves recerques al món dels videojocs i de l'entreteniment digital.
-
Terminologia dels videojocs (Obre en una nova finestra)
El Centre de Terminologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (TERMCAT) recull prop de tres-cents termes específics d'aquest àmbit amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany. L'obra és fruit d’un treball de col·laboració entre terminòlegs i especialistes del sector.