Contacte
El context de pandèmia de la Covid-19 de 2020 va reactivar les formes alternatives de prestació dels serveis a les empreses per part de les persones treballadores. El teletreball és una de les maneres de flexibilitzar el treball que algunes organitzacions van aplicar durant el període de confinament de la població. Posteriorment, en molts casos, el treball a distància s’ha anat incorporant com a alternativa al treball presencial.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han impulsat la possibilitat de treballar a distància teletreballant. Es tracta d’un model amb força implantació als països del nord d’Europa. En aquests moments a la resta de països europeus es troba en auge, com també ho està la seva regulació, fins fa no gaire escassa.
Primeres regulacions de formes alternatives de prestació de serveis
Directiva 91/533/CEE, relativa a l’obligació de l’empresari d’informar al treballador sobre les condicions aplicables a la relació laboral
A la dècada dels 90, arran del desenvolupament de noves formes de treball en diferents països europeus, alguns estats membres de la Unió Europea (UE) van considerar necessari establir disposicions perquè totes les relacions laborals tinguessin una sèrie de requisits formals, independentment de la forma de prestar els serveis.
L'objectiu era sobretot protegir els treballadors per compte aliena davant la possibilitat de manca de reconeixement dels seus drets, però també fer més transparent el mercat de treball. En aquest sentit, la UE va establir que els elements bàsics de la relació laboral o del contracte laboral s’han d’incloure en un document que l’empresa té l’obligació de lliurar al treballador.
Acord Marc Europeu sobre teletreball (AMET)
El 16 de juliol de 2002 la Confederació Europea de Sindicats (CES), la Unió de Confederacions de la Indústria i d’Empresaris d’Europa (UNICE) / la Unió Europea de l’Artesania i de la petita i mitjana empresa (UNICE/UEAPME) i el Centre Europeo de la Empresa Pública (CEEP) van signar un acord sobre teletreball, el primer acord europeu establert pels propis interlocutors socials.
L'AMET aporta la base conceptual del teletreball, i d'ell es desprenen els seus elements essencials:
- Voluntarietat. El teletreball és voluntari per al treballador i per a l’empresari. Aquesta forma de prestar serveis pot formar part de les condicions laborals inicials del treballador o es pot pactar amb posterioritat.
- Temporalitat. La modalitat de teletreball té una durada acordada entre l’empresa i la persona treballadora. La decisió de passar a teletreball és reversible per acord individual o col·lectiu.
- Drets laborals. Les persones que teletreballen tenen els mateixos drets que tindrien si prestessin serveis al centre de treball de l’empresa.
AMUNTRegulació a l'Estat espanyol
La primera regulació específica del treball a distància de l’Estat espanyol va ser la modificació de l’article 13 de l’Estatut dels treballadors (ET) l’any 2012, establint que es considera treball a distància aquell on la prestació de l'activitat laboral es fa sobretot en el domicili de la persona treballadora o en el lloc lliurement escollit, de manera alternativa al desenvolupament presencial en el centre de treball de l'empresa.
El 6 d'agost de 2020, el Govern català publica la primera regulació del teletreball en la prestació de serveis per part del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i dels seus organisme autònoms.
L'11 de juliol de 2021 entra en vigor la primera llei de treball a distància de l'Estat espanyol: la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.