A banda de comprar o llogar hi ha altres maneres d’accedir a un habitatge. Són models alternatius que poden adaptar-se a les possibilitats i a les característiques de les persones joves.
Masoveria urbana
La masoveria és un contracte en virtut del qual la propietat d’un habitatge en cedeix l’ús o el lloga en unes condicions definides a canvi que els masovers i masoveres ofereixin algun tipus de contraprestació. Els llogaters acostumen a assumir unes obres de rehabilitació o manteniment acordades, que poden tenir diferents envergadures i objectius, des del manteniment de pintura i instal·lacions mínim fins a obres estructurals, un canvi de distribució, la reparació de la teulada, etc.
Tot i això, la masoveria pot tenir altres tipus de condicions, com el del model clàssic al món rural, de fer el manteniment d’espais, assumir algun altre tipus de servei a la comunitat de l’entorn o fer una inversió o accions perquè la propietat tingui un ús productiu.
-
La MULA (Obre en una nova finestra)
La Masoveria Urbana per la Llar Alternativa és un col·lectiu que el 2012 va iniciar el seu primer projecte al barri de Can Baró de Barcelona, on van acordar un arrendament en règim de masoveria urbana per a cinc anys a canvi de dur a terme reformes estructurals i fer-ne un ús social obert al barri.
-
Projectes similars de masoveria urbana (Obre en una nova finestra)
A la ciutat de Barcelona.
Dret de superfície
És el dret de fer una construcció o de disposar d’una construcció ja realitzada en propietat aliena durant un període de temps convingut. La persona superficiària és propietària de les construccions amb plens efectes, i una altra persona manté la propietat del sòl, com ara l’Administració pública.
Una de les fórmules aplicades suposa l’adjudicació del dret de superfície d’un sòl o edifici per un període de temps definit, normalment propietat de l’Administració, i per a la construcció o qualificació d’Habitatge de Protecció Oficial. L’Administració dona el dret de superfície d’un sòl a una promotora, que hi construirà habitatge i posteriorment traspassarà aquest dret a persones sol·licitants d’HPO, que tindran accés a un habitatge a un preu inferior al d’una promoció habitual.
El dret de superfície pot durar fins a 99 anys i un cop acabat aquest termini tant el sòl com l’edificació tornaran a mans de l’Administració, per evitar que s’especuli amb l’immoble. Aquest model permet promoure habitatge a un preu assequible, ja que el preu del sòl acostuma a ser el que més encareix el preu de l’habitatge, i alhora no es produeix una pèrdua de patrimoni públic, ja que en cap moment es perd la propietat pública del sòl o l’immoble.
El dret de superfície també s’ha relacionat amb la cessió d’ús de terrenys i habitatges. En aquest cas l’Administració dona el dret de superfície a entitats per a la promoció d’habitatge o la reforma d’una construcció en mal estat, i posteriorment en cedeixen l’ús a les persones usuàries.
Cessió d'ús (cooperatives en cessió d'ús)
La cessió d’ús s’estableix mitjançant un contracte pel qual es cedeix l’ús d’un habitatge a la persona usuària per a un període de temps indefinit, o el que es vulgui pactar segons les circumstàncies, a canvi que la persona usuària es comprometi a pagar una quota a un preu determinat.
Es tracta d’un model a cavall entre el lloguer i la compra, ja que ofereix la seguretat d’ús de la compra, perquè ofereix una durada del contracte molt llarga o indefinida, però a partir del pagament d’una quota periòdica amb un cost equiparable a un lloguer.
Aquesta fórmula s’utilitza principalment en les cooperatives en cessió d’ús, en què un grup de membres s’uneixen per dur a terme una promoció immobiliària o adquirir un edifici i rehabilitar-lo i posteriorment la cooperativa els en cedeix l’ús, cosa que evita la possibilitat d’especulació, ja que no n’adquireixen la propietat com a persones individuals.
La gestió col·lectiva d’una promoció requereix la implicació en el projecte cooperatiu i prendre decisions sobre com es gestiona el patrimoni compartit, des del disseny de l’edifici o les reformes necessàries fins a la compartició d’espais comuns (com la bugaderia o un espai d’esbarjo o treball).
-
Princesa 49 (Obre en una nova finestra)
És un projecte de la cooperativa Sostre Cívic, que va adquirir un edifici en dret de superfície de l’Ajuntament de Barcelona. L’ha rehabilitat, reformat i n’ha cedit l’ús a membres de l’entitat.
-
La Borda (Obre en una nova finestra)
És una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, que va adquirir el dret de superfície d’uns terrenys de l’Ajuntament de Barcelona. Ha dut a terme una promoció, en part autoconstruïda, i n’ha cedit l’ús als membres de la cooperativa.
-
Primer projecte d’habitatge de La Borda (Obre en una nova finestra)
Consulta la informació d'aquest projecte.
Copropietat: propietat compartida i propietat temporal
Es tracta de models intermedis entre la compra i el lloguer, que busquen posar condicionants a la tinença, com el temps (propietat temporal) o el fraccionament percentual del domini (adquisició progressiva: propietat compartida).
Aquests models es van concebre per facilitar l’accés a l’habitatge en un mercat en què la tinença n’és el principal mitjà, i permeten flexibilitzar la forma d’adquisició, de manera que no suposi la necessitat d’endeutar-se excessivament. Per tant, s’ha d’entendre que la copropietat és una forma de tinença que a la pràctica resulta com ser propietari, amb unes limitacions diferents en cada cas.
Propietat compartida: el comprador (ara propietari material) va adquirint de manera progressiva la propietat d’un habitatge, tot i que des d’un principi té totes les facultats del domini, com l’ús i gaudi de l’immoble en exclusiva. El propietari original (ara propietari formal) té encara reserves en cas que el propietari material faci un mal manteniment de l’immoble o el vulgui vendre o llogar.
No hi ha una quota inicial mínima, però al llarg de la durada del contracte s’exigeix un mínim d’un 10% de quota de propietat per part del propietari material. Si no s’especifica, la relació de propietat compartida és de 30 anys, o el temps pactat amb un límit de 99 anys, i acaba amb el contracte o quan el propietari material hagi adquirit tota la quota de propietat.
Propietat temporal: es constitueix quan un nou propietari (ara propietari temporal) adquireix, d’un propietari original (ara propietari successiu), la titularitat d’un immoble durant un temps determinat, d’entre 10 i 99 anys. Durant aquest període, el propietari temporal té totes les facultats del domini sobre l’immoble, és a dir, ús, gaudi i disposició. Un cop acabat el termini, la propietat torna al propietari successiu.
Cooperatives de lloguer
Les cooperatives de lloguer són un model emergent que pretén exercir de paraigua per millorar les relacions entre llogaters i propietaris en el marc de l’economia social i solidària. Ofereix habitatge en règim de lloguer per sota del preu de mercat per a uns, i gestió del contracte de lloguer i garanties de cobrament per als altres.
En aquest model els propietaris cedeixen l’ús de l’habitatge a la cooperativa, que el lloga als membres de la cooperativa perquè en passin a ser els inquilins, i n’aporta una contraprestació, com pot ser ocupar-se de totes les gestions administratives, garantir el cobrament de les rendes o fer-se càrrec de la rehabilitació o el manteniment de l’habitatge.
-
Omplim els Buits (Obre en una nova finestra)
És un projecte cooperatiu impulsat per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Gestió Veïnal, SCCL, i persones a títol individual, que vol fomentar la creació de grups locals que posin en marxa aquest tipus de relacions en el marc de l’economia solidària.