La norma del clima és i ha estat sempre la variabilitat. El clima depèn d'unes constants delicades com ara el camp gravitacional de la terra, els corrents marins o la influència de l'escalfament del sòl. Tot això té uns cicles mil·lenaris, i sempre n'hi ha hagut, de canvis climàtics. Els estadis de refredament o escalfament del planeta responen a uns cicles naturals del procés d'autoregulació tèrmica de la Terra.
Actualment som en una època temperada que avança cap a l'escalfament. Després d'un escalfament sempre hi ha una glaciació. Una altra cosa és que l'acció dels éssers humans contribueixi a afavorir o a accelerar aquesta tendència natural fins al punt que cal organitzar-se per plantar cara a aquests canvis i prendre una consciència activa sobre els efectes que tindran.
Informes sobre el canvi climàtic
A Catalunya, des de 2005, s’elabora periòdicament un informe sobre el canvi climàtic, promogut pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). Aquest informe (quinquennal) recull i actualitza les dades sobre diferents aspectes del canvi climàtic:
- Causes de l’escalfament global.
- Capacitat d’absorció de carboni.
- Evolució de gasos d’efecte d’hivernacle.
- Traducció dels impactes en riscos i vulnerabilitats sobre el territori, els ecosistemes i les activitats socioeconòmiques.
L’any 2006 el Govern de la Generalitat inicia la planificació de les polítiques climàtiques, amb objectius com la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH), de les quals les del transport ja són les que més estan augmentant.
Situació d’emergència climàtica
Les dades històriques recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya des de 1950, ens permeten constatar un increment de la temperatura mitjana anual de l’aire de 1,6ºC, a raó de 0,25ºC per dècada. Quant a precipitacions la tendència és a la disminució de l’1,4% per dècada, sent especialment rellevant la reducció de la precipitació a l’estiu, que es redueix de l’ordre del 5%. Mentre, el nivell del mar s’incrementa de l’ordre de 3,3 cm per decenni i la temperatura de l’aigua del mar puja de l’odre de 0,3ºC per decenni fins a 50 metres de fondària.
El 14 de març de 2019 el Govern va aprovar la Declaració d’emergència climàtica, posant de manifest el greu risc que comporta l’escalfament global i la necessitat d’introduir modificacions en el model socioeconòmic.
Els instruments ordinaris quant a medi ambient, energia i urbanisme resulten insuficients, per la qual cosa el Govern ha establert a través d'un Decret llei una sèrie d’objectius de caràcter urgent per fer front a l’emergència climàtica i a l’impuls de les energies renovables, unint-se a les institucions polítiques d’arreu del món que ja l’han declarada i impulsant els objectius de la llei del canvi climàtic de 2017.
Entre els compromisos de la Declaració d’emergència climàtica es troben:
- Prioritzar en les polítiques públiques amb menor impacte climàtic.
- Adoptar mesures per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació dels ecosistemes.
- Transformar el model de mobilitat urbana.
- Implantar instal·lacions d’energia renovable, sobretot eòlica i fotovoltaica.
- Revisar la legislació vigent per detectar les normes que dificultin fer front al canvi climàtic.
Conjuntament amb la Declaració, s’han endegat projectes com el Programa de resposta de Salut Pública davant l’emergència climàtica; la zona de baixes emissions a Barcelona, o l’impost del CO2 per als vehicles aprovat pel Parlament.
Transició energètica
L’any 2017 el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya va arribar només al 8,5%, lluny del 20% que marcava la Unió Europea per al 2020. Aquell any el Pacte Nacional per a la transició energètica va establir com a objectiu per al 2050 un sistema energètic fonamentat al 100% en energies renovables.
En aquests moments l’energia nuclear suposa més de la meitat de la producció elèctrica a Catalunya, i el consum de combustible fòssil i nuclear representa més el 90% del consum d’energia primària a Catalunya. L’impuls de la transició energètica és fonamental per fer front al canvi climàtic. Calen models energètics no intensius en emissions de GEH. En molts sectors industrials reduir les emissions implica redissenyar els processos productius.
Exemples de les mesures encaminades a la transició energètica són: elaborar un pla territorial per implantar instal·lacions d’energia renovable; desenvolupar projectes per aprofitar l’energia solar; impulsar el vehicle elèctric; electrificar els ports; millorar l’eficiència energètica dels habitatges; fer més eficient el procés de sanejament de les aigües residuals urbanes...
Idees concretes per no contribuir, o no contribuir tant, a l'escalfament del planeta
-
Calculadores de petjada ecològica (Obre en una nova finestra)
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) posa a la teva disposició diferents models de petjada de carboni per esbrinar les emissions associades a la nostra vida quotidiana.
-
Què pots fer tu per protegir el medi ambient (Obre en una nova finestra)
L' oenegé WWF/Adena proposa una sèrie de consells pràctics sobre els hàbits que ens ajuden a protegir el medi ambient.
-
Consells d'estalvi energètic (Obre en una nova finestra)
Vídeo de l'Institut Català d'Energia (Icaen) amb consells pràctics per estalviar energia a la llar i al transport: electrodomèstics eficients, il·luminació, aïllament, climatització, renovables i mobilitat.
-
Sostenible: el canvi climàtic al centre de l'actualitat (Obre en una nova finestra)
Tot d'informació sobre el canvi climàtic. S'hi apleguen notícies, articles d'opinió i dossiers especials. Et permet d'estar al dia de l'actualitat sobre els efectes i les causes de la intervenció humana en aquest canvi.
Informació relacionada
-
Joves pel clima
(Obre en una nova finestra)
El moviment Youth for Climate demana als governs d’actuar amb celeritat, i és que el clima hauria de ser una preocupació prioritària.